Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
mar de Laptev
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, la més extrema d’aquest, al litoral de Rússia, entre la península de Tajmyr i les illes Severnaja Zeml’a, a l’W, i les Novosibirsk, a l’E.
Té una superfície d’uns 70 000 km 2 , un volum d’aigua de 403 000 km 3 i una profunditat mitjana de 578 m i màxima de 3 385 m La major part de l’any resta glaçada
mar de Kara
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, al litoral de Rússia, entre les illes de Nova Terra, Terra de Francesc Josep i Terra del Nord.
Amb una superfície de 880 000 km 2 , hi abunden les profunditats de 30 a 100 m, i arriba fins a 620 m Hi ha moltes illes, grans badies com les de l’Obi i del Ienissei i ports importants Dickson i Novyj Port, etc Una de les mars més fredes de Rússia, resta coberta de glaç la major part de l’any
ford Matuseviča
Fiord
Fiord del kraj de Krasnojarsk, dins el territori de l’antic okrug de Tajmyr (Rússia).
ford Marata
Fiord
Fiord del kraj de Krasnojarsk, dins el territori de l’antic okrug de Tajmyr (Rússia).
Šantarskoe more
Mar
Mar situat entre les illes de Šantarskie i el continent, al kraj d’Khabarovsk (Rússia).
mar dels Txuktxis
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre Rússia i Alaska i separada de les mars de Bering, de la Sibèria Oriental i de Beaufort pels estrets de Bering i de Lang i la punta de Barrow, respectivament.
La profunditat oscilla entre 35 i 45 m els mesos d’agost i setembre és navegable
mar de Barentsz
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre les illes Spitzbergen, les illes de la Terra de Francesc Josep, les illes de Nova Zembla i la costa septentrional de Rússia i de Noruega.
La profunditat mitjana és d’uns 180 m i les profunditats màximes són d’uns 548,6 m a l’oest i d’uns 423,6 m a l’est el relleu del fons és molt irregular La temperatura i la salinitat són influïdes per la darrera derivació del corrent del Golf les temperatures oscillen entre 0 i -1°C a l’hivern i entre 4 i 6°C a l’estiu la salinitat és d’un 34% 0 i disminueix fins a 29-30% 0 en direcció a la mar Blanca D’agost a octubre és lliure de glaç a l’hivern el glaç procedent del casquet polar arriba fins als 75°N de latitud És molt rica en pesca i té ports notables, com ara el de Murmansk a Noruega i…
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
mar Blanca
Mar
Mar annexa a l’oceà Àrtic, al nord-oest de Rússia.
Situada entre les penínsules de Kola i Kanin i tancada pels caps MSv'atg i Kanin 90 000 km 2 És una mar poc profunda de 200 m de profunditat mitjana, amb un màxim de 340 m al golf de Kandalakša les seves aigües són poc salines del 5 al 20¦ i lliures de glaç de mitjan maig a la primeria de setembre Hi desemboquen els rius Mezen, Dvina i Onega Els ports importants són Kandalakša, Belomorsk, Sverodvinsk i Arkhangel’sk Hi ha molta pesca