Resultats de la cerca

La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa del cap de…

S'estén a l’Europa sud-oriental, i els estats riberencs són al N, Ucraïna i Rússia a l’E, Geòrgia al S, Turquia, i a l’W, Bulgària i Romania Comunica pel Bòsfor, la mar de Màrmara i els Dardanels amb la Mediterrània, i per l’estret de Kerč’ amb la mar d’Asov Conté uns 500000 km 3 d’aigua Les costes meridionals són rocalloses i escarpades i les del nord, sorrenques i planeres, en particular entre la península de Crimea i la desembocadura del Danubi Pel sector nord s’estén una vasta plataforma continental, amb profunditats inferiors als 100 m cap al centre i el sud la profunditat…

El nom deriva de Mírtil, auriga d’Enomau, o potser de la petita illa de Mirto, situada prop de l’extremitat meridional d’Eubea

És comunicada amb la mar del Japó pels estrets de la Tartària i de La Pérouse Té una superfície d’1 583 000 km 2 , una profunditat mitjana de 777 m i una profunditat màxima de 3 372 m el volum mitjà és d’1 365 000 km 3 Hi desguassen els rius Amur, Uda, Okhota i Penžina Per les seves reserves piscícoles, ocupa el primer lloc en el món hi excelleix la pesca de crancs Els ports principals són Magadan i Okhotsk, al continent, Korsakov, a Sakhalin, i Severo-Kuril’sk, a les Kurils

Té una superfície de 936000 km 2 , un volum de 42000 km 3 i una profunditat mitjana de 45 m, amb una màxima de 155 m Hi desemboquen els rius Indigirka, Kolyma, Alazeja i Khroma Els ports principals són Pevek, Tabor i Ambarčik

Es comunica amb el Pacífic pels estrets de Kii i de Bungo, i amb la mar del Japó pel de Shimonoseki Els seus diversos sectors porten noms diferents Hi ha nombroses illes

És situada entre Alaska, les penínsules dels Txuktxi i Kamtxatka, l’arc de les Aleutianes i les illes Komandorskije La superfície és de 2 292 000 km 2 2 400 km d’est a oest 1 600 km de nord a sud La profunditat mitjana és de 1 558 m Les profunditats màximes són al sud-oest amb 4 773 m, mentre que el sector septentrional, cobert de glaç durant deu mesos l’any, és molt poc profund amb menys de 200 m La salinitat és molt variable, condicionada per les aportacions fluvials del Yukon i de l’Anadyr’, i també, en sentit contrari, pels processos de formació del glaç Les costes són pràcticament…

Pren el nom de l’explorador britànic James Weddell Oostende 1787 — Londres 1834, que l’explorà en el seu tercer viatge