Resultats de la cerca

Es mostren 5 resultats

mar de Mirto

Mar
Nom donat en l’antiguitat a la part de la mar Egea compresa entre l’Àtica (o la punta meridional de l’illa d’Eubea), la Lacònia i les Cíclades.
El nom deriva de Mírtil, auriga d’Enomau, o potser de la petita illa de Mirto, situada prop de l’extremitat meridional d’Eubea
Gran enciclopèdia catalana

Pečorskoe more

Mar
Mar al sector meridional de l’illa de Nova Terra (Rússia).
Gran enciclopèdia catalana

mar d’Amundsen

Mar
Mar de l’oceà Pacífic, propera a la costa de l’Antàrtida, entre els meridians de l’illa Thurston i el cap Dart.
És plena d’espesses banquises, que fins ara han fet impossible l’aproximació a la zona costanera El 1929 fou explorat per Nils Larsen, que li posà el nom
Gran enciclopèdia catalana

mar Bàltica

Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Gran enciclopèdia catalana

mar Adriàtica

Mar Adriàtica. Hvar, a la costa croata

© Fototeca.cat-Corel

Mar
Mar annexa a la Mediterrània, entre la península Itàlica i la península Balcànica, i del golf de Venècia al canal d’Òtranto, seguint una direcció general NW-SE.
La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els 1645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix…
Gran enciclopèdia catalana