Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
mar d’Arafura
Mar
Part de l’oceà Índic oriental que limita a l’W amb la mar de Timor, a l’E comunica amb la mar del Corall, per l’estret de Torres, i té al N les costes de Nova Guinea i al S les d’Austràlia (650 000 km2).
Conté les illes Aru i Tanimbar, i abraça, també, el golf de Carpentaria Té poca fondària i és perillós per a la navegació, a causa dels esculls corallins És notable per les pesqueres de perles
mar de Grenlàndia
Mar
Mar situada a l’E de Grenlàndia, limitada al N per l’Àrtic, al S per l’estret de Dinamarca —entre Islàndia i Grenlàndia— i a l’E per les illes Svalbard.
La profunditat màxima supera els 4800 m D’aigües molt fredes, és en bona part coberta pel glaç durant l’hivern
Kumano-nada
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, a la costa meridional de l’illa de Honshū (Japó).
mar de Noruega
Mar
Part septentrional de l’oceà Atlàntic, limitada de NW a NE per les mars de Grenlàndia i de Barents, per Noruega a l’E, per la mar del Nord, les illes Shetland i les Fèroe i l’oceà Atlàntic al S, i per Islàndia i l’illa de Jan Mayen a l’W.
Té una profunditat màxima de 3970 m, i la salinitat és del 35‰ Un corrent d’aigües càlides banya les costes de Noruega i les deslliura del glaç En alguns sectors s’hi barregen altres corrents, més freds, fet que origina la formació d’excellents bancs de pesca, especialment entorn de les àrees costaneres d’Islàndia, de Noruega i de les illes Shetland i Fèroe
mar del Nord
Vista de la mar del Nord des de la costa holandesa
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…
Skagerrak
Mar
Part de la mar del Nord compresa entre el nord de Jutlàndia (Dinamarca), Noruega i Suècia (300 km de llarg per 100-150 d’ample).
Fou escenari de la batalla naval de Jutlàndia
mar de Timor
Mar
Mar de l’oceà Índic, entre l’illa de Timor i la costa d’Austràlia.
Les seves aigües són molt calentes estiu 29°C i hivern 26°C
mar de Seram
Mar
Mar annexa a l’oceà Pacífic, a Insulíndia, Àsia del SE, entre l’illa d’Obi, al N, i les de Buru i Seram, al S.
mar del Japó
Mar
Mar del Pacífic, compresa entre l’arxipèlag japonès i les costes orientals del continent asiàtic.
No és gaire profunda té, però, fosses de més de 4 000 m És unida a la mar de la Xina Oriental per l’estret de Corea, amb el Pacífic pel de Tsugaru i amb la mar Interior pel de Shimonoseki Al nord, els estrets de La Pérouse i de Tartària la separen de la mar d’Okhotsk
mar de Barentsz
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre les illes Spitzbergen, les illes de la Terra de Francesc Josep, les illes de Nova Zembla i la costa septentrional de Rússia i de Noruega.
La profunditat mitjana és d’uns 180 m i les profunditats màximes són d’uns 548,6 m a l’oest i d’uns 423,6 m a l’est el relleu del fons és molt irregular La temperatura i la salinitat són influïdes per la darrera derivació del corrent del Golf les temperatures oscillen entre 0 i -1°C a l’hivern i entre 4 i 6°C a l’estiu la salinitat és d’un 34% 0 i disminueix fins a 29-30% 0 en direcció a la mar Blanca D’agost a octubre és lliure de glaç a l’hivern el glaç procedent del casquet polar arriba fins als 75°N de latitud És molt rica en pesca i té ports notables, com ara el de Murmansk a Noruega i…