Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
la Mànega
Mar
Mar epicontinental del NW d’Europa, que forma com un passadís entre la Gran Bretanya i la França del NW i comunica alhora l’oceà Atlàntic amb la mar del Nord pel pas de Calais.
La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa del cap de…
mar d’Aràbia
Mar
Part nord-occidental de l’oceà Índic, entre la costa occidental de l’Índia, la costa sud d’Aràbia i Somàlia (7 500 000 km2).
Comprèn el golf d’Aden, que el comunica amb la mar Roja i el golf d’Oman, que el comunica amb el golf Pèrsic, i d’altres, més petits, com el Kutch i el Khambhāt Conté les illes de Lakshadwep Índia, Socotra Somàlia i Khūryān Mūryān Aràbia La temperatura i la salinitat són elevades, i les aigües, poc profundes Els rius principals que hi desguassen són l’Indus, el Narbadā i el Tāptī, i els ports més importants, Bombay, Karāchī i Aden Els vents monsònics produeixen corrents marins durant els mesos de març, juny i juliol, que dificulten la navegació
mar Jònica
Mar
Part de la Mediterrània compresa entre la Itàlia meridional, a l’W, i Grècia, a l’E.
Comunica amb la mar Adriàtica pel canal d’Òtranto La profunditat màxima al S del Peloponès és de 5 015 m És una regió sísmica
Seto-naikai
Mar
Mar interior del Japó, entre les illes de Honshū, Shikoku i Kyūshū.
Es comunica amb el Pacífic pels estrets de Kii i de Bungo, i amb la mar del Japó pel de Shimonoseki Els seus diversos sectors porten noms diferents Hi ha nombroses illes
mar de les Moluques
Mar
Mar d’Indonèsia, situat entre l’illa Halmahera, la més septentrional de l’arxipèlag de les Moluques, i les illes Cèlebes.
Té una profunditat màxima de 3 754 m Comunica amb la mar de Banda i de Seram pel S i SE, i per l’estret de les Moluques, al N, amb l’oceà Pacífic
mar d’Irlanda
Mar
Mar d’Europa, entre la Gran Bretanya (Escòcia al N, Anglaterra a l’E i Gal·les al S) i Irlanda, a l’oest.
Es comunica amb l’Atlàntic pel canal del Nord, on assoleix la profunditat màxima 245 m, i al S amb la mar Cèltica pel de Sant Jordi Té una extensió d’uns 104000 km 2 Inclou les illes de Man, d’Anglesey i de Holyhead El port més important és Liverpool Es formà fa uns 20000 anys, al final de l’últim període glacial
mar Tirrena
Mar
Sector occidental de la mar Mediterrània, comprès entre les costes occidentals de la península italiana i les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília.
Forma com una conca on s’assoleix la màxima profunditat de la Mediterrània occidental 3638 m, la qual s’eleva amb ràpids pendents vers les costes, on a penes presenta plataforma litoral Pel canal de Còrsega, al N, comunica amb la mar de Ligúria, i pel de Messina, al SE, amb la Jònica Hi ha diverses illes a les seves vores, com Capri, Ischia i les Eòlies Els ports més importants són el de Nàpols i el de Palerm
mar de la Xina Oriental
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, que s’estén al llarg de la costa oriental de la Xina, des de Corea i el SW del Japó, al N, fins a Taiwan, al S.
Al NW s’obre a la mar Groga L’estret de Corea la comunica amb la mar del Japó, i el de Formosa, amb la de la Xina Meridional les illes Ryūkyū formen el límit oriental Té una profunditat mitjana d’uns 350 m, que a l’W és de menys de 200, i només una zona al llarg de la costa occidental de Ryūkyū passa de 1 800 m Experimenta la força dels monsons, i hi tenen lloc violents tifons
mar Cèltica
Mar
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes meridionals d’Irlanda.
Limita al NE amb el canal de Sant Jordi, per on es comunica amb la mar d’Irlanda, i a l’E amb els canals de Bristol i de la Mànega, i banya les costes de Galles, Cornualla, Devon i Bretanya Els límits occidental i meridional estan ben definits per la plataforma continental Inclou les illes de Scilly La seva fondària varia entre els 50 m i els 200 m Tenen importància les activitats pesqueres i petrolieres El nom fou proposat per EWL Holt el 1921
mar d’Azov
Mar
Mar annexa a la mar Negra, entre la costa meridional d’Ucraïna, la península de Crimea i el delta del Kuban’.
Té una superfície de 36 000 km 2 320 km de SW a NE i 125 km de N a S Comunica amb la mar Negra per l’estret de Kerč’ i per l’estret de Geničesk La gran aportació d’aigua dolça per part dels rius Don, Mius i Kal’mius pel nord, i el Jeja i el Kuban’ per l’est, juntament amb l’escassa profunditat màxima de 15 m, fan que l’aigua sigui d’una salinitat molt baixa, i l’alluvionament, molt intens a les proximitats de les costes es manté glaçada del desembre a l’abril Els ports principals són Rostov, Taganrog, Mariupol, Berd’ansk, Kerč i els centres pesquers Jejsk i Temr'uk La indústria…