Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
pas del Nord-oest
Estret marí
Via marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb l’estret de Bering passant per la zona de l’oceà Àrtic.
Segueix d’E a W l’estret de Davis, la badia de Baffin, el canal de Lancaster, l’estret de Barrow, el canal de Melville L’últim estret és el de Mac Clure, nom del qui explorà i obrí aquest pas el 1850 El primer que el travessà completament fou RAmundsen entre el 1903 i el 1906
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats
canal del Nord
Estret marí
Estret que separa Escòcia del NE d’Irlanda i comunica la mar d’Irlanda amb l’Atlàntic.
Té una longitud d’uns 150 km i s’estén des del Rhinns Point, al N, fins al Mull of Galloway, al S El lloc més estret és entre Mull of Kintyre Escòcia i Fair Head Irlanda del Nord La profunditat màxima és de 272 m El port principal és Belfast
Magallanes
Estret marí
Estret de l’Amèrica del Sud que separa el continent sud-americà de la Terra del Foc i que comunica l’oceà Atlàntic amb el Pacífic.
Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520
Storfjorden
Estret marí
Ample braç de mar a les illes Spitzbergen, entre l’illa de Vestspitzbergen, a l’W, i les d’Edgeøya i Barentsøya, a l’E (180 km de llarg i 50 km d’ample a la part N).
estret de Tīrān
Estret marí
Estret de la mar Roja, que la posa en comunicació amb el golf d’‘Aqaba, entre l’extrem meridional de la península del Sinaí i la península d’Aràbia.
estret de Florida
Estret marí
Braç de mar que comunica el golf de Mèxic amb l’Atlàntic, entre la península de Florida (EUA) i les illes de Cuba i les Bahames.
Hi passa el corrent càlid de Florida, branca mare del corrent del Golf
golf d’Eubea
Estret marí
Nom donat a l’estret que separa l’illa d’Eubea de la península Balcànica.
A Calcis, on s’estreny fins a 40 m d’amplada, es divideix pròpiament en dos canals el d’Eubea del nord i el d’Eubea del sud Un pont uneix Calcis amb el continent
Badia de Baffin
Estret marí
Braç de mar de l’Àrtida situat entre Grenlàndia, la Terra de Baffin, l’illa de Devon i la d’Ellesmere, i oberta a l’Atlàntic per l’estret de Davis.
Té una extensió de 620 000 km 2 i una profunditat d’uns 3 000 m, i resta tot l’any coberta de glaç, llevat a l’estiu, que és possible la navegació Rebé el nom de l’explorador anglès William Baffin, que la descobrí entre el 1615 i el 1616