Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats
estret de Bransfield
Estret marí
Estret de l’Antàrtida, entre la península Antàrtica i les illes Shetland del Sud.
Déroute
Estret marí
Estret al canal de la Mànega que separa les Illes Anglonormandes i la península de Cotentin.
Storfjorden
Estret marí
Ample braç de mar a les illes Spitzbergen, entre l’illa de Vestspitzbergen, a l’W, i les d’Edgeøya i Barentsøya, a l’E (180 km de llarg i 50 km d’ample a la part N).
Détroit de Bougainville
Estret marí
Estret marí entre les illes d’Espíritu Santo, Malo i Malokilikili, al N, i la de Malakula, al S (Vanuatu).
estret de Bass
Estret marí
Estret que separa Tasmània d’Austràlia (317 km de longitud i 224 km d’amplada); limitat a l’E per les illes King i Hunter i a l’W pel grup de les illes Furneaux, és ple d’esculls i de bancs de corall.
Fou descobert el 1798 per George Bass Hi ha jaciments de petroli
estret de Cabot
Estret marí
Estret de l’Atlàntic del nord, entre les illes de Terranova i del Cap Bretó, que comunica el golf de Sant Llorenç amb l’oceà.
canal de Yucatán
Estret marí
Braç de mar entre les costes occidentals de Cuba (cap de San Antonio i cap de Corrientes) i la península de Yucatán (cap Catoche) (350 km).
Uneix el golf de Mèxic N i la mar Carib S
Magallanes
Estret marí
Estret de l’Amèrica del Sud que separa el continent sud-americà de la Terra del Foc i que comunica l’oceà Atlàntic amb el Pacífic.
Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520
mar d’Andaman
Estret marí
Braç de mar de l’oceà Índic.
Segueix una direcció general N-S i s’estén des de les costes de Birmània fins al nord de Sumatra Té una superfície de 777 000 km 2 1 554 km de longitud i 1 036 km d’amplària Al SE s’uneix a la mar de la Xina per l’estret de Malaca, a l’oest al golf de Bengala i l’oceà Índic pels canals d’Andaman i Nicobar Rep les aigües del Irraivaddy i del Salween de Myanmar Prop de la costa de Tenasserim hi ha l’arxipèlag de Rocky Mergui Els principals ports són Rangoon, Bassein, Moulmein, Tavoy i Mergui a Birmània, Port Blair a les illes d’Andaman i Sabang a Sumatra