Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
estret de Bransfield
Estret marí
Estret de l’Antàrtida, entre la península Antàrtica i les illes Shetland del Sud.
Détroit de Selwyn
Estret marí
Estret marí entre l’illa de Pentecost, al N, i la d’Ambrim, al S (Vanuatu).
Détroit de Bougainville
Estret marí
Estret marí entre les illes d’Espíritu Santo, Malo i Malokilikili, al N, i la de Malakula, al S (Vanuatu).
canal de Maṣīra
Estret marí
Canal de l’oceà Índic, a Oman, entre l’illa de Maṣīra i les terres de la península d’Aràbia.
estret de Tīrān
Estret marí
Estret de la mar Roja, que la posa en comunicació amb el golf d’‘Aqaba, entre l’extrem meridional de la península del Sinaí i la península d’Aràbia.
Storfjorden
Estret marí
Ample braç de mar a les illes Spitzbergen, entre l’illa de Vestspitzbergen, a l’W, i les d’Edgeøya i Barentsøya, a l’E (180 km de llarg i 50 km d’ample a la part N).
estret del Príncep Gustau Adolf
Estret marí
Braç de mar d’uns 320 km de llargada i de 96 km d’amplada, a l’E de l’Àrtic, entre l’arxipèlag de Parry (al S), l’illa Ellef Ringnes (a l’E) i la de Borden (a l’W).
Ormuz
Estret marí
Braç de mar entre l’Iran, al N, i la península d’Oman, al S, que uneix el golf Pèrsic amb la mar d’Aràbia.
Té 60 km d’ample en el punt més estret
pas del Nord-oest
Estret marí
Via marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb l’estret de Bering passant per la zona de l’oceà Àrtic.
Segueix d’E a W l’estret de Davis, la badia de Baffin, el canal de Lancaster, l’estret de Barrow, el canal de Melville L’últim estret és el de Mac Clure, nom del qui explorà i obrí aquest pas el 1850 El primer que el travessà completament fou RAmundsen entre el 1903 i el 1906
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats