Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
coll de la Creu de l’Ardit
Collada
Coll (1 011 m) de les muntanyes de Prades, entre la serra del bosc de Poblet, al S, i els plans de la Pena, al N, que separa la vall de Castellfollit, a l’W, de la vall de Lladrons, a l’E, i els municipis de Montblanc i de l’Espluga de Francolí a la Conca de Barberà.
serra de Comaverd
Serra
Serra (908 m) que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà, al terme del Pont d’Armentera, prolongació de la serra de Miramar, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central.
A ponent, limita amb la serra del Cogulló de Cabra al nord, s’allargassa pel coll de Comaverd 880 m alt fins a la serra del Clot i el Montclar i pel sud és vorejada per les Agulles 821 m alt, el tossal de Saborella 625 m alt i el puig de Selmella 824 m alt, amb l’antic llogaret de Selmella
coll de Deogràcies
Collada
Depressió (743 m alt.) de la serra que separa l’alta vall del Gaià (les Piles) de la del Francolí (Montbrió de la Marca), a la Conca de Barberà.
Hi passa la carretera de Montblanc a Santa Coloma de Queralt
coll de l’Avellà
Collada
Coll de la serra de la Llena (975 m alt.), al camí de Vilanova de Prades (Conca de Barberà) a la Pobla de Cérvoles (Garrigues); límit dels dos municipis.
serra de la Llena
La vall del riu de Montsant, el sector planer del terme d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons, des del coll d’Albarca (Priorat)
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el Montsant,…