Resultats de la cerca
Es mostren 3978 resultats
serra de Sant Salvador
Serra
Contrafort oriental de la serra de Lleràs, que limita pel S la vall del barranc de Serradell, on s’assenta l’ermita de Sant Salvador (1216 m alt.), de la parròquia de Toralla, al municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà).
colònia de Sant Pere d’Artà
Nucli
Nucli de població del municipi d’Artà (Mallorca), situat a la costa, a ponent del cap de Ferrutx.
Fou fundada el 1880 pels propietaris de la possessió de sa Devesa de Ferrutx com a colònia agrícola hi anaren a viure 108 famílies L’oratori de Sant Pere esdevingué el 1927 vicaria in capite
Sant Miquel de Balenyà
Vista parcial de Sant Miquel de Balenyà (Osona)
© Fototeca.cat
Nucli
Nucli de població format a partir de la parròquia erigida el 1954 al barri de l’estació de Balenyà, pertanyent al municipi de Seva (Osona).
L’església de Sant Miquel dels Sants de Balenyà és el nucli a partir del qual s’expandí Formen també part de la seva parròquia, diversos masos dels municipis de Seva, Balenyà, el Brull, Malla i Taradell El febrer del 2015 fou constituïda com a Entitat Municipal Descentralitzada EMD, categoria que la dotava d’una certa autonomia Entre el 26 de març i el 2 d’abril se celebrà una consulta en què s’aprovà la constitució d’un municipi independent de Seva Malgrat el resultat, el nucli no complia els requisits previstos tenir més de 2000 habitants i una distància mínima de 3 km del centre del…
serra de Sant Mateu
Aspecte del cim de la serra de Sant Mateu
© Alberto González Rovira
Serra
Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida.
S'estén entre els municipis de Teià i Vilassar de Dalt i el vallesà de Vallromanes, amb les altituds màximes al de Premià de Dalt el turó de Lledó 496 m, l’església de Sant Mateu , que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt 490 m i el proper turó de Sant Mateu 500 m Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar rieres de Premià, de Teià i les que aflueixen al Mogent de Vallromanes, la més important d’Ardenya o de…
serra de Sant Marc
Serra
Alineació muntanyosa de la Ribagorça, contrafort sud-oriental de la serra del Cis, al S del terme d’Areny de Noguera, damunt la qual hi ha els llocs de Tresserra, Claravalls, Soliva i Puifell.
serra de Sant Mamet
Serra
Alineació muntanyosa dels Prepririneus, de direcció NW-SE, que des de Figuerola de Meià (Camarasa), al congost que el Segre ha obert a Rubió d’Agramunt (Foradada), separa la conca de Meià i la vall Ariet de la baronia d’Alòs.
A través del coll d’Orenga s’uneix al massís del Montsec
Sant Jordi de Puigseslloses
Vista del dolmen i de la capella de Sant Jordi Puigseslloses
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Dolmen
Capella
Serra
Petit serradet (531 m), situat al NW de Folgueroles (Osona), prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.
En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870 El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic
serra de Sant Joan
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat, que separa les aigües de les rambles de la Viuda i de les Coves, termenal del municipi d’Albocàsser i de les Coves de Vinromà.
Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucè
serra de Sant Joan
Serra
Contrafort (1 745 m) de les serres interiors prepirinenques, a l’Alt Urgell (dins el terme de Coll de Nargó), continuació vers l’E de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials.
Al seu contrafort més oriental s’alça l’ermita de Santa Fe, que domina la vila d’Organyà
serra de Sant Gervàs
Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…