Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Serranía de Ronda
Serra
Sistema muntanyós que constitueix l’extrem occidental de la serralada Penibètica.
Forma un conjunt d’orientació NE-SW de roques cristallines, gneis, esquists, perforat per una potent massa eruptiva és constituït per dos arcs parallels units al centre per la serra de Tolox Torrecilla, 1 919 m
Peña Ubiña
Serra
Muntanya de la serralada Cantàbrica, a l’W del port de Pajares (2 417 m).
Sierra de la Peña
Serra
Serralada d’Aragó, a la província d’Osca, que corre d’W a E entre el riu Aragó (que la flanqueja també pel cantó N) i el Gállego.
A la Peña de Oroel té 1 769 m
serra de les Panses
Serra
Contrafort (1 036 m) vers el NE de la serra del Carxe, dins el municipi de Iecla, límit septentrional del territori de llengua catalana dins la província de Múrcia.
serra Palomera
Serra
Massís muntanyós (1 258 m) de la Vall de Cofrents, al sector occidental del terme d’Aiora, al límit amb Castella (Albacete).
Santa Justa i Santa Rufina de Barbastre
Monestir
Monestir visigòtic situat a la riba del Cinca, prop de Barbastre (Aragó), que segons els antics cronistes (Zurita) fou destruït en la primera invasió dels àrabs.
Hom ha dit també que fou un refugi de monjos de Sant Victorià durant la invasió àrab
San Millán
Serra
Serra del N de la serralada Ibèrica, a la província de Burgos (2 131 m).
San Mamede
Serra
Serralada de Galícia, al centre de la província d’Ourense i a la divisòria de les aigües entre el Duero i el Miño (1 618 m).
Boscs i pasturatges
monestir de Samos
Monestir
Monestir benedictí situat a la vall de Sarria, 43 km al SE de Lugo.
Fundat al s VII, potser per Fructuós de Braga, i dedicat als màrtirs antioquens Julià i Basilissa, abraçà la regla benedictina 922 Incorporat a la congregació vallisoletana 1505, forma part actualment de la congregació de Subiero 1893 En fou monjo BJFeijoo Del primitiu monestir resten una capella mossàrab i la portalada romànica 1228, situada en una ala del claustre petit s XIV La resta dels edificis —claustre gran i església— són del s XVIII Ha estat reconstruït després de l’incendi del 1951 Prop del monestir ha crescut un nucli urbà
La Rábida
Monestir
Monestir franciscà de Palos de la Frontera, a la província de Huelva, Andalusia.
Construït entre els s XIV i XV, Cristòfor Colom s’hi hostatjà 1485 i hi fou ben acollit pels frares, sobretot per Juan Pérez i Antonio de Marchena, que li feren costat en el seu projecte Hi ha un petit museu de records colombins