Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Illa de França
Regió administrativa
Regió administrativa del nord-centre de França.
La capital és París És limitada al NW per Normandia, al NE per la Picardia, a l’E i el SE per la Xampanya, al SW per l’Orleanès i a l’W pel Maine Constituïda per dipòsits terciaris que reposen sobre terrenys cretacis, forma un altiplà que, enquadrat pel riu Aisne al nord, el Marne a l’est, el Sena al sud i l’Oise a l’oest, decreix en altitud de sud a nord Ben regada, és una regió de rendiment agropecuari molt elevat cereals, bleda-rave sucrera, cria de bestiar a les petites valls predomina l’horta, i als vessants els arbres fruiters Fins a la guerra dels Cent Anys el seu…
serra del Catllaràs
Vista parcial de la serra de Catllaràs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, a la cara septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà.
Recolza, juntament amb la serra de Falgars , al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest…
serra d’El Tejo
Serra
Una de les serres (1 251 m alt.) que tanca per l’E l’altiplà de Requena (Plana d’Utiel), al N de la serra de les Cabrelles.
Párnōn
Serra
Cadena muntanyosa de la Grècia meridional, al Peloponès, entre el golf de Nàuplia, la vall de l’Eurótas, l’altiplà de la Lacònia i el cap de Maléas.
Formada per esquists cristallins i calcaris, assoleix els 1925 m
serra del Toro
Serra
Sector de la serra de la Valldigna, entre la serra de Buixarró i el Mondúber, que culmina a 607 m alt., al límit dels termes de Barx i de Simat de la Valldigna (Safor), que continua vers el N per l’altiplà dit el pla del Toro, que domina la vall Digna.