Resultats de la cerca

Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió, bombada a la fi del Terciari Els rius flueixen per…

Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no…

Assoleix la màxima altitud al Faro de Chantada 1 187 m

S'estén de SW a NE pel nord de la província d’Almeria, i la limiten les valls de Chirivel al nord i de l’Almanzora al sud Saliente n'és el cim més alt, amb 1 501 m Té jaciments de ferro, plom i zinc

És un llindar elevat entre la depressió del Guadalquivir i les depressions de Múrcia, format per estretes escates liàsiques, de direcció N-E, pinçades entre els gresos roigs i les margues verdes triàsiques Hi neixen els rius Guadalmena i Guadalimar conca del Guadalquivir, Mundo Conca del Segura i alimenta el canal de María Cristina Conca del Xúquer

Culmina al pic de Santa Bárbara 2 269 m Pren una direcció ENE-WSW, formant una sèrie d’anticlinals esberlats, en els quals afloren esquists cristallins afectats pel plegament hercinià per sobre, les calcàries del Triàsic formen un relleu en cuesta i acaben recobertes per les riques argiles pliocèniques de la depressió de Guadix-Baza A partir del terme municipal de Gérgal canvia el nom pel de serra de Filabres La vegetació és pobra i estepària

És format pels massissos de San Millán 2131 m, la Demanda 2037 m i San Lorenzo 2305 m, els quals són separats dels picos de Urbión i Cebollera per les capçaleres del Najerilla i de l’Arlanza Format per un bloc paleozoic que integra el conjunt, cobert de materials mesozoics posteriorment erosionats, fou fracturat pels moviments alpins Durant el Quaternari fou també molt afectat pel glacialisme

És separada del pla d’Aiats, d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera , pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera el seu terme jurisdiccional rebé el nom del Cabrerès Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28, desaparegué La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el…