Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
serra de Requena
Serra
Sector de la serra Grossa, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa la Costera (Barxeta, Genovés) de la Vall d’Albaida (Benigànim).
Culmina a 486 m alt
serra de Buixcarró
Serra
Serra (621 m alt.) que forma part de l’alineació que uneix la serra Grossa amb la serra de la Valldigna, que separa la Safor, la Costera i la Vall d’Albaida, dins, però, el municipi de Quatretonda (Vall d’Albaida).
És coneguda per les importants pedreres de marbre dit marbre de Buixcarró , especialment el de color rosat, explotades des de l’època romana
serra d’Eixea
Serra
Sector de la serra Grossa, al límit entre la Costera (vall de Montesa) i la Vall d’Albaida (Aielo de Malferit), entre el coll de l’estret d’Aielo i el port de l’Olleria.
Culmina a 727 m alt
serra Grossa
Serra
Alineació muntanyosa que separa la Costera de la Vall d’Albaida; pertany al sistema prebètic valencià i és constituïda per un llarg anticlinori que segueix paral·lelament la vall del riu Cànyoles en direcció SW-NE.
Culmina 893 m alt al seu sector central Figueroles És constituïda per calcàries i margues cretàcies amb intercalacions del Triàsic guix i manifestacions d’un carst avançat El riu d’Albaida talla la serra de sud a nord per l’estret de les Aigües de Bellús i aquesta continua, amb els noms de serra de la Solana i de Requena, fins a la serra de Buixcarró i a la Puigmola
serra de la Fontfreda
Serra
Alineació muntanyosa (1 093 m) al límit de la Vall d’Albaida (Bocairent) amb l’Alcoià (Alcoi), continuació cap al SW de la serra de Mariola.
serra de Benicadell
Vista de la serra de Benicadell
© Fototeca.cat
Serra
Serra que forma part de l’alineació muntanyosa que separa la Vall d’Albaida (conques del Vernissa i del riu de Micena), al nord, del Comtat (vall de Perputxent, a la conca mitjana del riu d’Alcoi).
És la continuació de la serra d’Agullent, de la qual és separada pel port d’Albaida ambdues serres formen una llarga muralla en direcció SW-NE de 64 km de longitud, i arriba fins a la serra d’Ador, al límit amb la Safor El cim més alt és el pic de Benicadell 1104 m, punt culminant de l’aguda cresta de Benicadell És formada per un anticlinal cretaci, i els seus vessants apareixen en gran part escalonats en bancals, amb feixes on són conreades oliveres, garrofers, vinya, cereals, ametllers i altres arbres fruiters Als herbassars, resultat de la destrucció d’antics boscs i garrigues, pasturen…