Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
serra de Requena
Serra
Sector de la serra Grossa, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa la Costera (Barxeta, Genovés) de la Vall d’Albaida (Benigànim).
Culmina a 486 m alt
serra de Buixcarró
Serra
Serra (621 m alt.) que forma part de l’alineació que uneix la serra Grossa amb la serra de la Valldigna, que separa la Safor, la Costera i la Vall d’Albaida, dins, però, el municipi de Quatretonda (Vall d’Albaida).
És coneguda per les importants pedreres de marbre dit marbre de Buixcarró , especialment el de color rosat, explotades des de l’època romana
serra d’Eixea
Serra
Sector de la serra Grossa, al límit entre la Costera (vall de Montesa) i la Vall d’Albaida (Aielo de Malferit), entre el coll de l’estret d’Aielo i el port de l’Olleria.
Culmina a 727 m alt
serra Grossa
Serra
Alineació muntanyosa que separa la Costera de la Vall d’Albaida; pertany al sistema prebètic valencià i és constituïda per un llarg anticlinori que segueix paral·lelament la vall del riu Cànyoles en direcció SW-NE.
Culmina 893 m alt al seu sector central Figueroles És constituïda per calcàries i margues cretàcies amb intercalacions del Triàsic guix i manifestacions d’un carst avançat El riu d’Albaida talla la serra de sud a nord per l’estret de les Aigües de Bellús i aquesta continua, amb els noms de serra de la Solana i de Requena, fins a la serra de Buixcarró i a la Puigmola
serra Llarga
Serra
Alineació de la baixa Noguera, inici dels Aspres, que constitueixen la transició a l’alta Noguera.
Al N de la Depressió Central els estrats oligocènics, afectats per les onades del plegament pirinenc que dreçaren les Serres Exteriors meridionals, es tombaren en direcció E-W entre l’Éssera, la Noguera Ribagorçana serra de Tamarit, el riu de Farfanya serra Llarga i enllà del Segre serra de Bellmunt Té uns 15 km de llarg i 360-450 m alt Constitueix un eix anticlinal els gresos i les margues del qual, esventrats per l’erosió, deixen al descobert el seu caràcter de diapir gipsós
serra d’Almenara
Serra
Muntanyam de la Depressió Central Catalana, a l’Urgell, orientada en direcció W-E i continuat, a la Noguera, per la serra de Bellmunt i, a la dreta del Segre, per la serra Llarga.
És un anticlinal d’origen diapíric que sobresurt de 100 a 150 m sobre la plana d’Urgell, la qual separa de la ribera del Sió Culmina al Pilar d’Almenara 459 m
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina