Resultats de la cerca

En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870 El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic

És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…

És un plegament anticlinal de calcàries cretàcies i juràssiques, que passen a eocèniques a ponent, bolcades damunt l’Oligocè de la Depressió Central catalana, enfonsat per una falla que mostra l’escarpament tectònic a uns 900 m alt Entre l’escarpament i el riu de Metge els plecs de la serra de Queralt estricta es drecen verticals al SE i s’eleven a 1 292 m santuari, a 1 180 la capella de la Cova i a 1 247 el Castellberguedà La baga de Queralt s’eleva cap al NW fins a 1 300 m i més En sentit ampli, la serra de Queralt es prolonga a l’W pel serrat Gran 1 426 m alt i el pla de Campllong 1 482 m…

Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull

Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries eocèniques El relleu actual es formà durant l’era terciària, a…

És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…

Consisteix en una volta anticlinal en forma de ferradura amb orientació WNW-ESE constituïda per calcàries cretàcies grisenques del Senonià que emergeixen d’unes altres calcàries blanques del Garumnià L’erosió remuntant d’alguns rius aigua de Llinars explica la verticalitat d’alguns vessants, damunt els quals se situen replans pla de les Tores, dominats per un planell carener rasos d’Ensija , amb el refugi del President Delgado Úbeda n'emergeixen, a llevant, el serrat Negre 2 271 m alt, el serrat Voltor 2 281 m i la creu de Ferro 2 286 m i, a ponent, el cap Llitzet o de la Gallina Pelada 2…

És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rúbies, a l’oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques Pel vessant occidental presenta un escarpament d’un centenar de metres vorejat per la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols 1102 m alt Per l’oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument seguint la inclinació de les capes