Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
serra de Valliplana
Serra
Sector de la dreta de l’Ebre de l’alineació muntanyosa que forma el congost de Barrufemes, aigua amunt de l’aiguabarreig de la Canaleta, entre els termes de Benifallet (Baix Ebre) i el Pinell de Brai (Terra Alta).
serra de Cardó
serra de Cardó
© Fototeca.cat
Serra
Massís de la Serralada Prelitoral, al Baix Ebre.
Encaixa al nord i a l’est la cubeta de Móra Ribera d’Ebre i Priorat, i tanca, passada la plana del Burgar el seu límit oriental, la serra de Tivissa Ribera d’Ebre a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix i els morrals del Cantdelgall i de Cabrafeixet i el Montaspre, i al sud del coll d’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó L’abrupta vall de Cardó , oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costumà, és drenada pel barranc de Cardó , afluent, per l’esquerra, de l’Ebre,…
serra de Buixcarró
Serra
Serra (621 m alt.) que forma part de l’alineació que uneix la serra Grossa amb la serra de la Valldigna, que separa la Safor, la Costera i la Vall d’Albaida, dins, però, el municipi de Quatretonda (Vall d’Albaida).
És coneguda per les importants pedreres de marbre dit marbre de Buixcarró , especialment el de color rosat, explotades des de l’època romana
serra del Boix
Serra
Serra del Baix Ebre que forma part dels últims contraforts meridionals de la Serralada Prelitoral Catalana.
Enllaça pel nord amb el massís de Cardó i s’estén en direcció N-S i forma els accidents d’una part dels termes del Perelló, Tivenys i Tortosa És constituïda per materials cretacis, amb predomini de les calcàries, que es plegaren lleugerament durant l’orogènesi alpina Té poca altitud 756 m al puig de Marimanya La vegetació natural, constituïda per formacions arbustives i garriga, és molt escassa
serra d’Eixea
Serra
Sector de la serra Grossa, al límit entre la Costera (vall de Montesa) i la Vall d’Albaida (Aielo de Malferit), entre el coll de l’estret d’Aielo i el port de l’Olleria.
Culmina a 727 m alt
serra de Requena
Serra
Sector de la serra Grossa, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa la Costera (Barxeta, Genovés) de la Vall d’Albaida (Benigànim).
Culmina a 486 m alt
serra Grossa
Serra
Alineació muntanyosa que separa la Costera de la Vall d’Albaida; pertany al sistema prebètic valencià i és constituïda per un llarg anticlinori que segueix paral·lelament la vall del riu Cànyoles en direcció SW-NE.
Culmina 893 m alt al seu sector central Figueroles És constituïda per calcàries i margues cretàcies amb intercalacions del Triàsic guix i manifestacions d’un carst avançat El riu d’Albaida talla la serra de sud a nord per l’estret de les Aigües de Bellús i aquesta continua, amb els noms de serra de la Solana i de Requena, fins a la serra de Buixcarró i a la Puigmola