Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Serranía de Ronda
Serra
Sistema muntanyós que constitueix l’extrem occidental de la serralada Penibètica.
Forma un conjunt d’orientació NE-SW de roques cristallines, gneis, esquists, perforat per una potent massa eruptiva és constituït per dos arcs parallels units al centre per la serra de Tolox Torrecilla, 1 919 m
Peña Ubiña
Serra
Muntanya de la serralada Cantàbrica, a l’W del port de Pajares (2 417 m).
Sierra de la Peña
Serra
Serralada d’Aragó, a la província d’Osca, que corre d’W a E entre el riu Aragó (que la flanqueja també pel cantó N) i el Gállego.
A la Peña de Oroel té 1 769 m
serra de les Panses
Serra
Contrafort (1 036 m) vers el NE de la serra del Carxe, dins el municipi de Iecla, límit septentrional del territori de llengua catalana dins la província de Múrcia.
serra Palomera
Serra
Massís muntanyós (1 258 m) de la Vall de Cofrents, al sector occidental del terme d’Aiora, al límit amb Castella (Albacete).
San Millán
Serra
Serra del N de la serralada Ibèrica, a la província de Burgos (2 131 m).
San Mamede
Serra
Serralada de Galícia, al centre de la província d’Ourense i a la divisòria de les aigües entre el Duero i el Miño (1 618 m).
Boscs i pasturatges
serra de Queralt
© Fototeca.cat
Serra
La més meridional de les Serres Exteriors del Prepirineu berguedà, a la dreta del Llobregat, a NW de la ciutat de Berga.
És un plegament anticlinal de calcàries cretàcies i juràssiques, que passen a eocèniques a ponent, bolcades damunt l’Oligocè de la Depressió Central catalana, enfonsat per una falla que mostra l’escarpament tectònic a uns 900 m alt Entre l’escarpament i el riu de Metge els plecs de la serra de Queralt estricta es drecen verticals al SE i s’eleven a 1 292 m santuari, a 1 180 la capella de la Cova i a 1 247 el Castellberguedà La baga de Queralt s’eleva cap al NW fins a 1 300 m i més En sentit ampli, la serra de Queralt es prolonga a l’W pel serrat Gran 1 426 m alt i el pla de Campllong 1 482 m…
Sierra de Gata
Serra
Serralada de la península Ibèrica, a l’oest del Sistema Central, entre les províncies de Salamanca i Càceres.
S'estén en direcció SW-NE, parallela a la vall del riu Alagón, fins a la frontera portuguesa Constitueix un bloc fracturat format per materials granítics i esquistosos que assoleix la màxima altitud a l’Alto de Jalama 1 592 m
serra de Cadí
© Fototeca.cat
Serra
Serra dels Prepirineus catalans, que s’estén en direcció W-E al llarg de 40 km, des del pas dels Gosolans fins al coll de Tancalaporta, i separa la vall de la Vansa i l’alt Berguedà de l’Urgellet i el Baridà, bé que popularment hom estén el nom de Cadí fins al Moixeró i la Tosa d’Alp i fins al Pedraforca.
Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries eocèniques El relleu actual es formà durant l’era terciària, a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina