Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades des de Mont-ral
© Fototeca.cat
Serra
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat.
La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…
serra de Niarte
Serra
Alineació muntanyosa que des del puig de Cassibròs (2 085 m) fins al forat de Cardós, vora Tírvia, separa les valls Ferrera i de Cardós, al Pallars Sobirà.
serra de la Mussara
El poble de Maspujols presidit per l’església de Santa Maria, al peu de la serra de la Mussara
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral catalana, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al N, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, entre el Baix Camp i l’Alt Camp, i, al SE, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per les boires persistents “de…
serra de Monteixo
Vista aèrea del puig d’Àreu, a la serra de Monteixo
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, dins el municipi d’Alins (Pallars Sobirà), que separa les valls de la Noguera de Vallferrera i de la Noguera de Tor.
Culmina a 2 904 m
serra de Sobremonestero
Serra
Serra de la zona axial pirinenca, contrafort W del pic de Peguera, que separa la coma de Monestero, al N (a la vall d’Espot, al Pallars Sobirà), de la capçalera de la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà).
Culmina al pic de Mar 2 774 m alt
serra del Tufello
Serra
Contrafort (2 051 m alt.) meridional de la serra de Costuix que domina, pel N, el poble d’Alins (Pallars Sobirà).
serra de Campirme
Serra
Alineació muntanyosa del Pallars Sobirà (2 633 m) que separa la vall d’Unarre (Vall d’-|neu) del Vallat d’Estaon (vall de Cardós); al S, el coll de Campirme (2 024 m) la separa del Montcalbo.
serra d’Aurati
Serra d'Aurati des del cim del Cuco
© Xevi Varela
Serra
Serra (2.021 m) que s’estén entre el pla d’Arides i el coll de la Bana i separa les valls de la Noguera Pallaresa i de Cardós i els municipis de Llavorsí, Vall de Cardós i Tírvia.
serra d’Ancosa
Serra
Serra principal de la llarga línia de relleu que, des del Montagut (964 m alt.) i el puig de Formigosa (1 002 m alt..), arriba fins a la serra de Puigfred (727 m alt.), amb una orientació general de NE a SW, als límits entre l’Alt Penedès, l’Alt Camp i l’Anoia.
A la part final, la serra d’Ancosa té un llarg contrafort a cada costat per l’Anoia, la serra de Feixes, i, pel Penedès, la serra de Font-rubí El punt culminant d’aquesta serra es troba a 944 m d’altitud Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès
les Agudes
Serra
Serra que separa la vall d’Espot de la de Cabanes, a la Vall d’Àneu (Pallars Sobirà).
El seu punt culminant, el pic de les Agudes 2762 m, domina l’estany de Sant Maurici