Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades des de Mont-ral
© Fototeca.cat
Serra
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat.
La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de…
serra dels Pesells
Serra
Serra de la Terra Alta que constitueix la divisòria d’aigües del riu d’Algars i del riu de la Canaleta.
serra de la Mussara
El poble de Maspujols presidit per l’església de Santa Maria, al peu de la serra de la Mussara
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral catalana, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al N, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, entre el Baix Camp i l’Alt Camp, i, al SE, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per les boires persistents “de…
serra de Valliplana
Serra
Sector de la dreta de l’Ebre de l’alineació muntanyosa que forma el congost de Barrufemes, aigua amunt de l’aiguabarreig de la Canaleta, entre els termes de Benifallet (Baix Ebre) i el Pinell de Brai (Terra Alta).
serra de Botja
Caseres (Terra Alta) i la serra de Botja al fons
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa de la Terra Alta, que separa les aigües del riu d’Algars de la vall Major i de les Canaletes (528 m al tossal de Mudèfer); és termenal dels municipis de Gandesa, de Batea, de Bot i de Caseres.
serra d’Ancosa
Serra
Serra principal de la llarga línia de relleu que, des del Montagut (964 m alt.) i el puig de Formigosa (1 002 m alt..), arriba fins a la serra de Puigfred (727 m alt.), amb una orientació general de NE a SW, als límits entre l’Alt Penedès, l’Alt Camp i l’Anoia.
A la part final, la serra d’Ancosa té un llarg contrafort a cada costat per l’Anoia, la serra de Feixes, i, pel Penedès, la serra de Font-rubí El punt culminant d’aquesta serra es troba a 944 m d’altitud Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès
serra de Comaverd
Serra
Serra (908 m) que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà, al terme del Pont d’Armentera, prolongació de la serra de Miramar, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central.
A ponent, limita amb la serra del Cogulló de Cabra al nord, s’allargassa pel coll de Comaverd 880 m alt fins a la serra del Clot i el Montclar i pel sud és vorejada per les Agulles 821 m alt, el tossal de Saborella 625 m alt i el puig de Selmella 824 m alt, amb l’antic llogaret de Selmella
els Motllats
Serra
Serra dels municipis de Capafonts i Vilaplana (Baix Camp) i Mont-ral (Alt Camp).