Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
serra de Sant Gervàs
Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…
muntanya de Sant Roc
Serra
Serra dels municipis de Sant Gregori i Sant Martí de Llémena (Gironès).
muntanya de Can Soms
Serra
Serra dels municipis de Sant Gregori i Sant Martí de Llémena (Gironès).
serra de Carrassumada
Serra
Serra que s’estèn dins el municipi de Torres de Segre (Segrià), al NE del pantà d’Utxesa, i que té al tossal de Carrassumada la seva màxima elevació.
serra de Monebui
Serra
Sector de la serra que separa les valls de Llevata (Alta Ribagorça) i de Bellera (Pallars Jussà); culmina a 1 475 m alt..
serra de Martillac
Serra
Alineació muntanyosa de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), estesa entre el tuc des Carants (2.791 m), a l’E, i la Noguera de Tor, a l’W; separa les valls de Sant Nicolau, al N, i de Sant Martí, al S.
serra de Mola Gran
Serra
Alineació muntanyosa que, des del massís de Besiberri fins al port de Viella, separa la vall de Barravés (Vilaller), a l’Alta Ribagorça, de la Vall d’Aran (Viella).
Culmina al tossal de Mola Gran 2 855 m alt
serra de Mainera
Serra
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà) i el Flamisell (Pallars Jussà), prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (W) i la pala de l’Eixe (NE).
Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera