Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
serra de Sant Gervàs
![](/sites/default/files/media/FOTO/A051936.jpg)
Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…
l’Esquena d’Ase
Serra
Serra dels municipis del Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Tremp (Pallars Jussà).
serrat de Curan
Serra
Serra dels municipis del Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Tremp (Pallars Jussà).
serrat de les Costes de Montiberri
Serra
Serra dels municipis del Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Tremp (Pallars Jussà).
muntanya d’Adons
Serra
Serra dels municipis del Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Tremp (Pallars Jussà).
serreta de la Mina
Serra
Serra dels municipis de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà) i la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Camporan
Serra
Serra del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça).
serra de Comillini
Serra
Serra dels municipis del Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Sarroca de Bellera i Senterada (Pallars Jussà).
serra de Monebui
Serra
Sector de la serra que separa les valls de Llevata (Alta Ribagorça) i de Bellera (Pallars Jussà); culmina a 1 475 m alt..
serra de Mainera
Serra
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà) i el Flamisell (Pallars Jussà), prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (W) i la pala de l’Eixe (NE).
Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a laseva capçalera, al clot de Mainera