Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
serra de Sant Joan
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat, que separa les aigües de les rambles de la Viuda i de les Coves, termenal del municipi d’Albocàsser i de les Coves de Vinromà.
Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucè
serra del Reclot
Serra
Alineació muntanyosa de les Valls del Vinalopó (1 053 m alt.), constituïda per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el Triàsic alpí, termenal dels municipis de Monòver i de la Romana de Tarafa, al límit amb els del Pinós i de l’Alguenya.
serra d’Espadà
La Vall d’Almonessir, a la comarca de l’Alt Palància, al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
serra del Colmenar
Serra
Serra (130 m alt.) que limita els termes d’Alacant i d’Elx, al sud de la serra de Fontcalent.
Forma part del conjunt de relleus baixos retallats, damunt el Miocè del pla alacantí, per dos nivells d’erosió quaternària
serra del Cavall
Serra
Serra (933 m alt.) del terme de Petrer (Valls del Vinalopó).
Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…
serra de Vernissa
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NE-SW del municipi de Xàtiva (Costera), continuació de la serra del Castell més enllà del coll de Bixquert.
Separa el pla de Xàtiva, al N, de la vall de Bixquert, al S
serra del Carrascal de Parcent
Serra
Serra (994 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, a l’est del coll de Rates.
La seva forma arquejada correspon a l’estructura prebètica, amb encavalcaments cap al nord i falles verticals al sud Separa la vall de Pop Marina Alta de la de Tàrbena Marina Baixa, capçalera del riu d’Algar És coberta, en part, de pinedes
serra del Carrascal d’Alcoi
Serra
Serra de la regió muntanyosa d’Alcoi (1352 m alt.), divisòria d’aigües entre els rius d’Alcoi i de Montnegre.
El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop A l’est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats la Serrella que limiten la foia d’Alcoi El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla vall d’Ibi El barranc dels Molins la separa, a l’oest, de la serra de Biscoi