Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
serra de Vernissa
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NE-SW del municipi de Xàtiva (Costera), continuació de la serra del Castell més enllà del coll de Bixquert.
Separa el pla de Xàtiva, al N, de la vall de Bixquert, al S
serra de Caraita
Serra
Contrafort oriental de la serra d’Almudaina, dins el terme de Billeneta (Comtat).
Culmina a l’alt de la Capona 686 m alt, sota el qual hi ha la caseria de Caraita , al vessant septentrional
serra de Callosa
Serra
Elevació muntanyosa de materials triàsics, descarnada i abrupta, a la zona deltaica del Segura, a l’esquerra del riu.
Constitueix la darrera avançada de les serralades penibètiques que fan de límit amb la fossa del Segura El seu cim 568 m alt és termenal dels municipis de Callosa de Segura, Coix i Redovà, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer
serra de les Cabrelles
Serra
Alineació muntanyosa (963 m alt.) formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general NW-SE, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre la Foia de Bunyol (Setaigües) i la Plana d’Utiel (Requena), frontera històrica entre el País Valencià i Castella.
En la guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey 8 000 homes hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena
serra d’El Caballón
Vista de la serra d'El Caballón
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Serra
Alineació muntanyosa (827 m alt.) de la Foia de Bunyol, dins el terme de Dosaigües, que separa les aigües del Xúquer i del riu Magre.
serra de Biscoi
Serra
Alineació muntanyosa (1 164 m), termenal dels municipis d’Ibi, Onil i Alcoi, que, des de la penya de la Blasca a la serra d’Aitana, divideix les conques dels rius d’Alcoi i de Montnegre.
serra d’Alèdua
Serra
Alineacions muntanyoses terciàries que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i les comarques de la Plana d’Utiel i dels Serrans, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Paralleles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans municipis de Benaixeve, Xelva, Loriguilla i Xera La major part de les elevacions són veritables moles El pic Rope 1 136 m alt, el pic de Cinco Pinos 1 171 m i la talaia de Xelva 1 160 m són les altures més considerables de la comarca
serra d’Albarrasí
Serra
Massís de la península Ibèrica que forma part de la serralada Ibèrica; culmina en el pic Caimodorro (1 921 m), i separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer.
El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal
serra d’Agullent
Serra
Zona muntanyosa d’Alcoi, estesa d’E a W, amb una longitud d’uns 11 a 12 km, entre el port d’Albaida i el riu Clariano.
És el límit entre la Vall d’Albaida i el Comtat El punt culminant és la Covalta 889 m, prop del port d’Albaida