Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
serra de Vernissa
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NE-SW del municipi de Xàtiva (Costera), continuació de la serra del Castell més enllà del coll de Bixquert.
Separa el pla de Xàtiva, al N, de la vall de Bixquert, al S
serra de Caraita
Serra
Contrafort oriental de la serra d’Almudaina, dins el terme de Billeneta (Comtat).
Culmina a l’alt de la Capona 686 m alt, sota el qual hi ha la caseria de Caraita , al vessant septentrional
serra de Callosa
Serra
Elevació muntanyosa de materials triàsics, descarnada i abrupta, a la zona deltaica del Segura, a l’esquerra del riu.
Constitueix la darrera avançada de les serralades penibètiques que fan de límit amb la fossa del Segura El seu cim 568 m alt és termenal dels municipis de Callosa de Segura, Coix i Redovà, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer
serra de Biscoi
Serra
Alineació muntanyosa (1 164 m), termenal dels municipis d’Ibi, Onil i Alcoi, que, des de la penya de la Blasca a la serra d’Aitana, divideix les conques dels rius d’Alcoi i de Montnegre.
serra d’Albarrasí
Serra
Massís de la península Ibèrica que forma part de la serralada Ibèrica; culmina en el pic Caimodorro (1 921 m), i separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer.
El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal
serra d’Agullent
Serra
Zona muntanyosa d’Alcoi, estesa d’E a W, amb una longitud d’uns 11 a 12 km, entre el port d’Albaida i el riu Clariano.
És el límit entre la Vall d’Albaida i el Comtat El punt culminant és la Covalta 889 m, prop del port d’Albaida
serra d’Espina
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE (1 405 m alt.), formada per anticlinals triàsics, estesa entre la serra de Montalgrau i el coll d’Arenillas.
Separa les conques del Millars i del Palància i és continuada per la serra d'Espadà vers la Plana La cobreixen pinedes, carrascars i garrigues, aprofitades per la ramaderia la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població Pina, Figueres, Pavies Alt Palància i Montant, Vilanova de la Reina i la Font de la Reina Alt Millars
serra d’Espadà
La Vall d’Almonessir, a la comarca de l’Alt Palància, al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
serra del Colmenar
Serra
Serra (130 m alt.) que limita els termes d’Alacant i d’Elx, al sud de la serra de Fontcalent.
Forma part del conjunt de relleus baixos retallats, damunt el Miocè del pla alacantí, per dos nivells d’erosió quaternària