Resultats de la cerca

En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870 El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic

Pel coll de Joncanat 910 m alt, on neix un afluent de la riera de Manol i partió entre els municipis de Bassegoda i Beuda, el relleu assoleix el cim, el turó del Mont 1124 m, coronat pel santuari de la Mare de Déu del Mont Una pista planeja vers l’E coll de Sous, monestir de Sant Llorenç, turó del castell de Falgars, 978 m alt, i enllaça amb la carretera Figueres-Olot El relleu trencat, amb fenòmens càrstics abundosos, perd alçada ràpidament vers el NE bac de Falgars i el S cingle de Roca Pastora El bosc és d’alzines amb boixedes

Al seu cim culminant 950 m alt hi ha l’església de Santa Llúcia de Sobremunt En un contrafort meridional s’alça el castell de Voltregà 855 m alt

Pel coll de Capsacosta 984 m alt passa l’antic camí de Camprodon a Olot L’any 1994 hom inaugurà un túnel per facilitar les comunicacions entre la Garrotxa i el Ripollès

És separada del pla d’Aiats, d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera , pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera el seu terme jurisdiccional rebé el nom del Cabrerès Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28, desaparegué La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el…

És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…

Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts i fins…