Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
serra de Torques
Serra
Contrafort (668 m alt.) de la serra d’Espadà, dins el terme d’Aín (Plana Baixa), al límit amb el de l’Alcúdia de Veo, que separa les aigües del riu de Sonella i de la rambla d’Artana.
serra del Mont

Vista de la serra del Mont i del santuari de la Mare de Déu
Fernando Sanchez-Magrane (CC BY-NC-ND 2.0)
Serra
Muntanya prepirinenca de l’alta Garrotxa, formada per un bloc de calcàries eocèniques que formen part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda, en direcció NW-SE.
Pel coll de Joncanat 910 m alt, on neix un afluent de la riera de Manol i partió entre els municipis de Bassegoda i Beuda, el relleu assoleix el cim, el turó del Mont 1124 m, coronat pel santuari de la Mare de Déu del Mont Una pista planeja vers l’E coll de Sous, monestir de Sant Llorenç, turó del castell de Falgars, 978 m alt, i enllaça amb la carretera Figueres-Olot El relleu trencat, amb fenòmens càrstics abundosos, perd alçada ràpidament vers el NE bac de Falgars i el S cingle de Roca Pastora El bosc és d’alzines amb boixedes
serra d’Aiguanegra
Serra
Muntanyam on es troben els volcans d’Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset. Dona nom al veïnat d’Aiguanegra del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa).
serra de Capsacosta

Túnel de Capsacosta, a la Vall de Bianya
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa que forma part de la serralada que separa la vall del Ter (Ripollès) de la vall de Bianya (Garrotxa); culmina al puig Sacreu (1 111 m).
Pel coll de Capsacosta 984 m alt passa l’antic camí de Camprodon a Olot L’any 1994 hom inaugurà un túnel per facilitar les comunicacions entre la Garrotxa i el Ripollès
serra de Cantallops
Serra
Alineació muntanyosa (la Mola, 703 m alt.) que separa les valls del Millars i del riu de Sonella, entre la Plana Baixa (Tales i Suera) i l’Alt Millars (Fanzara).
serra de les Cambres
Serra
Alineació muntanyosa (961 m) de la Serralada Transversal, situada al límit del Ripollès i la Garrotxa, a l’E del turó de Castelltallat, entre les valls de Santa Llúcia de Puigmal i de Sant Ponç d’Aulina.
serra de Cabrera

Serra de Cabrera
© Fototeca.cat
Serra
Plataforma tabular i acinglerada, d’1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal (1.312 m), al límit de la Garrotxa i d’Osona.
És separada del pla d’Aiats, d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera , pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera el seu terme jurisdiccional rebé el nom del Cabrerès Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28, desaparegué La seva església de Santa Maria fou…
serra de Finestres

Santa Maria de Finestres, a Sant Aniol de Finestres
© Fototeca.cat
Serra
Relleu de la Serralada Transversal Catalana, al sector central i més elevat del horst
de la Baixa Garrotxa, entre les fosses de Santa Pau i Mieres, al N i al NE, i les valls d’Hostoles i de Llémena, al SW i al S.
Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts…
serra de la Finestra
Serra
Sector de la serra d'Espadà que separa les valls d’Aín i de Veo (Plana Baixa); culmina a 1011 m alt..
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina