Resultats de la cerca
Es mostren 2338 resultats
el Montcau
Serra
Petita plataforma tabular i acinglerada que forma part de la Serralada Transversal Catalana (1.153 m), al S dels cingles d’Aiats, dels quals és separat pel coll de Comajoan.
És termenal dels municipis de Pruit i de l’Esquirol Osona
serra de Montardí
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat (664 m), prolongació vers el S de la serra d’Espareguera, que limita per l’W la rambla Carbonera, dins el terme de Culla.
serra de Montalgrau
Serra
Contrafort del Sistema Ibèric (Alt Palància), al límit amb Aragó.
Formà part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-oest de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant 1 405 m alt, dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina , malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina o de Pina no el comprèn Els altres pics culminants són els d’El Buitre 1 157 m, La Cruz 1 178 m i El Limbo 1 161 m La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels termes de Caudiel, Benafer i Pina
serra del Mont
Vista de la serra del Mont i del santuari de la Mare de Déu
Fernando Sanchez-Magrane (CC BY-NC-ND 2.0)
Serra
Muntanya prepirinenca de l’alta Garrotxa, formada per un bloc de calcàries eocèniques que formen part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda, en direcció NW-SE.
Pel coll de Joncanat 910 m alt, on neix un afluent de la riera de Manol i partió entre els municipis de Bassegoda i Beuda, el relleu assoleix el cim, el turó del Mont 1124 m, coronat pel santuari de la Mare de Déu del Mont Una pista planeja vers l’E coll de Sous, monestir de Sant Llorenç, turó del castell de Falgars, 978 m alt, i enllaça amb la carretera Figueres-Olot El relleu trencat, amb fenòmens càrstics abundosos, perd alçada ràpidament vers el NE bac de Falgars i el S cingle de Roca Pastora El bosc és d’alzines amb boixedes
serra de Monebui
Serra
Sector de la serra que separa les valls de Llevata (Alta Ribagorça) i de Bellera (Pallars Jussà); culmina a 1 475 m alt..
Monadhliath
Serra
Relleu muntanyós del N d’Escòcia, Gran Bretanya, situat entre les valls de Spey i Loch Ness.
Té una altitud màxima de 941 m
serra de Mola Gran
Serra
Alineació muntanyosa que, des del massís de Besiberri fins al port de Viella, separa la vall de Barravés (Vilaller), a l’Alta Ribagorça, de la Vall d’Aran (Viella).
Culmina al tossal de Mola Gran 2 855 m alt
serra de la Moixa
Serra
Sector central del sistema muntanyós que, en direcció W-E, uneix la serra de Cadí (de la qual la separa, a l’W, el coll de Tancalaporta) amb la de Moixeró (més enllà del coll de Pendís).
Els cims culminants són els pics de la Muga 2 186 m alt i de Pradell 2202 i la roca de la Moixa o de Pradell, termenal de Gisclareny Berguedà i de Bellver de Cerdanya Baixa Cerdanya
serra de Miramar
Paisatge de la serra de Miramar prop de Cabra del Camp (Alt Camp)
© Fototeca.cat
Serra
Elevació muntanyosa (234 m) a l’extrem E del massís de Garraf, entre els termes de Viladecans i de Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat).