Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Joan Padró i Serrals
Serra
Doctor en drets.
El 1736 publicà a Cervera Historia del Santo Cristo de Igualada y noticias de esta villa
Joan Jover i Serra
Joan Jover i Serra
© Fototeca.cat
Serra
Industrial, nat en una família pagesa originària de Copons, dedicada posteriorment a la indústria tèxtil.
Creà l’empresa de navegació Jover y Serra Fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio 1865 i del Banc de Barcelona 1875 Participà en el capital fundacional del Banc Hispanocolonial 1876 Fou diputat a corts per Igualada, i creà a Gelida la fàbrica de paper La Gelidense i una de tubs per a quinqués El seu fill Joaquim Jover i Costas Barcelona 1854 — 1922 transformà els seus vaixells de vela en vaixells de vapor i durant la guerra de Cuba els posà a disposició del govern, i per això li fou concedit el títol de marquès de Gelida 1896
serra de Queralt
Serra
Alineació muntanyosa (851 m alt. al turó del castell de Queralt) d’Anoia, orientada E-W, dins la Serralada Prelitoral Catalana, al límit amb la Depressió Central, entre les plataformes tubulars del bloc de Gaià, al S, i l’alta Segarra.
Juntament amb la serra de Brufaganya separa les conques del Llobregat i l’Anoia rieres de Tous i Miralles i del Gaià riera de Bellprat i barranc de Sant Magí Al seu cim s’aixeca el castell de Queralt
serra d’Ancosa
Serra
Serra principal de la llarga línia de relleu que, des del Montagut (964 m alt.) i el puig de Formigosa (1 002 m alt..), arriba fins a la serra de Puigfred (727 m alt.), amb una orientació general de NE a SW, als límits entre l’Alt Penedès, l’Alt Camp i l’Anoia.
A la part final, la serra d’Ancosa té un llarg contrafort a cada costat per l’Anoia, la serra de Feixes, i, pel Penedès, la serra de Font-rubí El punt culminant d’aquesta serra es troba a 944 m d’altitud Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès
serra de Brufaganya
Serra
Massís muntanyós situat a l’est de l’estret de Gaià, en gran part dins el municipi de Pontils, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana.
Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya