Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
serra de la Conca
Serra
Serra dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
serra de Carreu

Serra de Carreu
© Fototeca.cat
Serra
Contrafort (1781 m alt.) de les serres interiors prepirinenques al Pallars Jussà (dins el terme d’Abella de la Conca), integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix en Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur).
Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al…
serra d’Alcaraz
Serra
Serra de la península Ibèrica a l’E de Sierra Morena.
És un llindar elevat entre la depressió del Guadalquivir i les depressions de Múrcia, format per estretes escates liàsiques, de direcció N-E, pinçades entre els gresos roigs i les margues verdes triàsiques Hi neixen els rius Guadalmena i Guadalimar conca del Guadalquivir, Mundo Conca del Segura i alimenta el canal de María Cristina Conca del Xúquer
serra de Brufaganya
Serra
Massís muntanyós situat a l’est de l’estret de Gaià, en gran part dins el municipi de Pontils, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana.
Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya
el Montsec de Rúbies

El Montsec de Rúbies
© Xevi Varela
Serra
Sector llevantí del Montsec, entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i els conglomerats eocènics de la serra de Comiols, que sepulten les calcàries mesozoiques.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE
muntanya de Sant Corneli
Serra
Serra dels municipis de Conca de Dalt i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
serrat Blanc
Serra
Serra dels municipis d’Abella de la Conca i Conca de Dalt (Pallars Jussà).
serrat de la Savina
Serra
Serra dels municipis d’Abella de la Conca i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
serra de Bandolers
Serra
Serra de la Vall d’Aran, a la zona axial pirinenca, que es desprèn de la línia de crestes al pic d’Orla (2 617 m) i va baixant fins prop de Montgarri.
Termenal dels antics municipis de Bagergue i de Tredòs Naut Aran, separa les comes d’Orla i de Lesca, de la conca de la Noguera Pallaresa
serra del Cogulló
Serra
Unitat de la Serralada Prelitoral (879 m alt.), continuació septentrional de la serra de Miramar, passat el coll de Cabra; enllaça, per la serra de Comaverd, amb els primers contraforts del bloc del Gaià.
Malgrat ésser constituïda per conglomerats oligocènics que omplen la Depressió Central, morfològicament és integrada a la Serralada Prelitoral, i fa alhora de partió d’aigües entre el riu d’Anguera i el Gaià, i de límit entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina