Resultats de la cerca

El pic d’Alcola , cim d’aquesta serra 886 m alt, es troba al límit entre els termes del Xarafull i Xalanç

És el límit entre la Vall d’Albaida i el Comtat El punt culminant és la Covalta 889 m, prop del port d’Albaida

Molt escarpada a ponent, es prolonga damunt la mar donant lloc a la punta de la Troneta, que al límit septentrional forma la cala de Sant Vicenç

Malgrat ésser constituïda per conglomerats oligocènics que omplen la Depressió Central, morfològicament és integrada a la Serralada Prelitoral, i fa alhora de partió d’aigües entre el riu d’Anguera i el Gaià, i de límit entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà

Constitueix la darrera avançada de les serralades penibètiques que fan de límit amb la fossa del Segura El seu cim 568 m alt és termenal dels municipis de Callosa de Segura, Coix i Redovà, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer

Formà part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-oest de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant 1 405 m alt, dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina , malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina o de Pina no el comprèn Els altres pics culminants són els d’El Buitre 1 157 m, La Cruz 1 178 m i El Limbo 1 161 m La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels termes de Caudiel, Benafer i Pina

Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent de Milany més avall dit…

Forma part entre el coll de les Encebres i el coll d’Abril de l’alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines a la ratlla de Castella fins a la serra de Crevillent al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura separa les conques de la rambla de Favanella tributària del Segura, amb els seus afluents per l’esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa tributària del Vinalopó, amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó El cim culminant 1 052 m alt és…

És la continuació de la serra d’Agullent, de la qual és separada pel port d’Albaida ambdues serres formen una llarga muralla en direcció SW-NE de 64 km de longitud, i arriba fins a la serra d’Ador, al límit amb la Safor El cim més alt és el pic de Benicadell 1104 m, punt culminant de l’aguda cresta de Benicadell És formada per un anticlinal cretaci, i els seus vessants apareixen en gran part escalonats en bancals, amb feixes on són conreades oliveres, garrofers, vinya, cereals, ametllers i altres arbres fruiters Als herbassars, resultat de la destrucció d’antics boscs i…

Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el Montsant,…