Resultats de la cerca

Al N de la Depressió Central els estrats oligocènics, afectats per les onades del plegament pirinenc que dreçaren les Serres Exteriors meridionals, es tombaren en direcció E-W entre l’Éssera, la Noguera Ribagorçana serra de Tamarit, el riu de Farfanya serra Llarga i enllà del Segre serra de Bellmunt Té uns 15 km de llarg i 360-450 m alt Constitueix un eix anticlinal els gresos i les margues del qual, esventrats per l’erosió, deixen al descobert el seu caràcter de diapir gipsós

Enllaça pel nord amb el massís de Cardó i s’estén en direcció N-S i forma els accidents d’una part dels termes del Perelló, Tivenys i Tortosa És constituïda per materials cretacis, amb predomini de les calcàries, que es plegaren lleugerament durant l’orogènesi alpina Té poca altitud 756 m al puig de Marimanya La vegetació natural, constituïda per formacions arbustives i garriga, és molt escassa

És constituït per la serra de Rocacorba estricta que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit, pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol 626 m alt i de Sant Patllari 647 m, i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar 559 m Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió , que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides Merlant, Sant…

El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello

Recolza, juntament amb la serra de Falgars , al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i…

Culmina a 1620 m alt, punt termenal dels municipis de Fígols d’Organyà, Coll de Nargó i Oliana Alt Urgell

La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…