Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
serra de Corbera
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE, al límit entre la Ribera Alta (Alzira), la Safor (vall Digna) i la Ribera Baixa (Corbera de la Ribera, Llaurí i Favara de la Ribera).
Des d’Alzira s’estén per la serra de la Murta que inclou la vall de la Murta o de Miralles, parallela a l’eix de la serra, la serra del Cavall Bernat 584 m alt, la Mola cim culminant, amb 625 m alt, els cims dels Germanells 599 m alt, i la muntanya de les Creus 539 m alt, fins a Tavernes de la Valldigna Cap a la Ribera Alta, la vall de la Casella la separa de la serra de les Agulles, alineació parallela, juntament amb la qual constitueix un dels relleus més notables propers a la costa valenciana i un dels darrers contraforts clarament pertanyents al Sistema Ibèric Cap a la Ribera…
Sierra de Gata
Serra
Serralada de la península Ibèrica, a l’oest del Sistema Central, entre les províncies de Salamanca i Càceres.
S'estén en direcció SW-NE, parallela a la vall del riu Alagón, fins a la frontera portuguesa Constitueix un bloc fracturat format per materials granítics i esquistosos que assoleix la màxima altitud a l’Alto de Jalama 1 592 m
serra de la Mussara
El poble de Maspujols presidit per l’església de Santa Maria, al peu de la serra de la Mussara
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral catalana, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al N, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, entre el Baix Camp i l’Alt Camp, i, al SE, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per les boires persistents “de…
serra de l’Obac
Serra de l’Obac, des de Sant Llorenç del Munt
© Fototeca.cat
Serra
Unitat orogràfica que amb la de Sant Llorenç del Munt
forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral.
Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats la serra de la Mata 921 m alt, al NE el de Mura 722 m a la coma del Puig, al NW la Pola 930 m al turó de les Tres Creus i Castellsapera 932 m, al centre la serra del Pou de Glaç 944 m, al SE i la serra de les Pedritxes 786 m a la Moleta, al S La carena resta parallela a la riera de les Arenes i separa els municipis de Vacarisses i de Matadepera i, en part, el de Mura Bages Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves El…
Serra da Borborema
Serra
Alineació muntanyosa del Brasil que travessa els estats de Rio Grande do Norte, Paraíba i Pernambuco, paral·lela a la costa.
De 600 a 700 m d’alçària mitjana, el punt més alt 1 100 m és al sud, sobre el riu Paraíba Hi ha jaciments de beril, tungstè, hulla, mica, coure, estany, columbita i tantalita
serra de Millà
Serra
Alineació muntanyosa paral·lela al Montsec, que limita pel S la vall d’Àger, la qual forma part de la zona dels Aspres, que culmina a 1 037 m.
serra de Sant Cristòfol
Serra
Alineació muntanyosa (758 m alt.) que, juntament amb la serra de la Vila (779 m alt.), s’estén entre la ciutat de Villena (Alt Vinalopó) i la vall de Biar (Alcoià), paral·lela al curs més alt del Vinalopó.