Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Montsagre d’Horta
Serra
Serra del municipi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Té una elevació màxima de 970 m d’alt Juntament amb el Montsagre de Paüls , formen el contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, anomenat Montsagre
Montsagre de Paüls
Serra
Serra del municipi de Paüls (Baix Ebre).
Té una elevació màxima de 1044 m d’alt a la mola Grossa Juntament amb el Montsagre d’Horta , formen el contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, anomenat Montsagre
serra de Guadarrama
Serra
Massís muntanyós del Sistema Central, situat entre les serres de Gredos al SW i la de Somosierra al NE, que accidenta la comunitat autònoma de Madrid i la província de Segòvia.
Constitueix un horst format per gneis i materials granítics, que culmina al pic de Peñalara a 2 469 m d’altitud Hi neixen els rius Manzanares, Guadarrama i Eresma Els ports de Guadarrama o Alto de los Leones 1 511 m i el de Navacerrada 1 860 m són aprofitats per les vies que uneixen Madrid amb Segòvia i Àvila La serra de Guadarrama s’ha convertit els últims anys en un centre de turisme i d’esports d’hivern
serra de Cavalls
© Fototeca.cat
Serra
Continuació NE de la serra de Pàndols (659 m).
Separa els termes del Pinell de Brai Terra Alta dels de Gandesa Terra Alta i Benissanet Ribera d’Ebre Correspon als relleus septentrionals dels ports de Beseit, entre el pla enfonsat de la cubeta de Móra i el paisatge barrancós de planells oligocènics que inicien la depressió de l’Ebre Fou escenari de violents combats durant l’ofensiva de l’Ebre en la guerra civil de 1936-39 Ocupada per les forces republicanes el 28 de juliol de 1938, fou recuperada per les forces del general Franco el 30 d’octubre
serra de l’Albera
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…