Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
serra de Finestres

Santa Maria de Finestres, a Sant Aniol de Finestres
© Fototeca.cat
Serra
Relleu de la Serralada Transversal Catalana, al sector central i més elevat del horst
de la Baixa Garrotxa, entre les fosses de Santa Pau i Mieres, al N i al NE, i les valls d’Hostoles i de Llémena, al SW i al S.
Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts i fins…
selva de Teutoburg
Serra
Relleu nord-oriental del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
És constituït per un seguit de turons cretacis, separats per profundes incisions de forma allargada i de poca altitud 468 m, que s’estenen un centenar de quilòmetres des de Bad Lippspringe, en direcció SE-NW, fins a Rheine, prop de l’Ems
serra del Mont

Vista de la serra del Mont i del santuari de la Mare de Déu
Fernando Sanchez-Magrane (CC BY-NC-ND 2.0)
Serra
Muntanya prepirinenca de l’alta Garrotxa, formada per un bloc de calcàries eocèniques que formen part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda, en direcció NW-SE.
Pel coll de Joncanat 910 m alt, on neix un afluent de la riera de Manol i partió entre els municipis de Bassegoda i Beuda, el relleu assoleix el cim, el turó del Mont 1124 m, coronat pel santuari de la Mare de Déu del Mont Una pista planeja vers l’E coll de Sous, monestir de Sant Llorenç, turó del castell de Falgars, 978 m alt, i enllaça amb la carretera Figueres-Olot El relleu trencat, amb fenòmens càrstics abundosos, perd alçada ràpidament vers el NE bac de Falgars i el S cingle de Roca Pastora El bosc és d’alzines amb boixedes
serra d’Aubenç
Aspecte de la serra d’Aubenç (Peramola)
© Isidre Suñé
Serra
Serra del municipi de Peramola (Alt Urgell), els contraforts de la qual formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l’esquerra del Segre, l’estret d’Aubenç, actualment cobert pel pantà d’Oliana.
És un espai del Prepirineu occidental de relleu espectacular i abrupte El punt més alt és el cim del Coscollet 1610 m
Sierra de Bahoruco
Serra
Alineació muntanyosa al sud de la República Dominicana, sobre el llac Enriquillo.
Formada per calcàries terciàries de relleu suau al sud, vora la costa, i més escarpada al nord Hom hi practica l’agricultura cafè i la mineria bauxita
Monadhliath
Serra
Relleu muntanyós del N d’Escòcia, Gran Bretanya, situat entre les valls de Spey i Loch Ness.
Té una altitud màxima de 941 m
serra del Castellar
Serra
Serra de l’Alacantí, que limita per l’est el municipi d’Agost.
Es caracteritza pel relleu poc enèrgic altituds fins a 700 m isolat entre superfícies d’erosió Al sud s’enfonsa sota els glacis, vers la vila d’Agost, i al nord enllaça, per la serra del Ventós, amb el Maigmó
monts Cambrians
Serra
Sistema muntanyós de Gal·les, Gran Bretanya, que creua el país de nord a sud.
L’elevació principal és el cim de Snowdon 1 085 m, al sector nord-oest del país El sistema és integrat per un conjunt de formacions arcaiques i, sobretot, primàries esquists i gresos silurians i ordovicians, molt erosionats, fins a donar un relleu ondulat i massís Posseeix jaciments de ferro i de carbó
serra del Carrascal d’Alcoi
Serra
Serra de la regió muntanyosa d’Alcoi (1352 m alt.), divisòria d’aigües entre els rius d’Alcoi i de Montnegre.
El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop A l’est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats la Serrella que limiten la foia d’Alcoi El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla vall d’Ibi El barranc dels Molins la separa, a l’oest, de la serra de Biscoi