Resultats de la cerca

Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa

Forma el sector occidental de l’alineació muntanyosa subpirinenca que, des de la plana d’en Bas fins al pla de Banyoles , separa les conques del Fluvià i del Ter el coll de Fontpobra les separa de la serra de Finestres, sector central d’aquesta alineació És un relleu en forma de costa, acinglerat al vessant septentrional, damunt la vall del Corb on hi ha el poble i l’església de Sant Miquel del Corb i el pla de Sacot on hi ha la notable fageda d’en Jordà Al vessant meridional es formen el riu Brugent i la riera de Sant Iscle Les formacions volcàniques condicionen el paisatge, tant al vessant…

Culmina a l’alt de la Capona 686 m alt, sota el qual hi ha la caseria de Caraita , al vessant septentrional

Culmina a 1 278 m El vessant septentrional és constituït per l’alta cinglera de Llancers , la qual domina la vall d’en Bas

Molt escarpada a ponent, es prolonga damunt la mar donant lloc a la punta de la Troneta, que al límit septentrional forma la cala de Sant Vicenç

Té una elevació màxima de 970 m d’alt Juntament amb el Montsagre de Paüls , formen el contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, anomenat Montsagre

Té una elevació màxima de 1044 m d’alt a la mola Grossa Juntament amb el Montsagre d’Horta , formen el contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, anomenat Montsagre

Culmina a 2780 m alt Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar al vessant meridional, els estanys de Tumeneia , a la capçalera de la Noguera de Tor

De direcció W-E, presideix la ribera septentrional del Xúquer, i fa de divisòria entre la Foia de Bunyol i la Vall de Cofrents, tot separant les valls del Magre i del Xúquer Continua vers l’E per la serra de Dosaigües, fins a la Ribera Alta

Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya