Resultats de la cerca

El punt més alt de la serra és Almonaster 912 m La regió és molt plujosa 1 125 mm anuals, a causa de la seva exposició favorable als vents del SW La vegetació és d’alzines i matoll

La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…

Enllaça pel nord amb el massís de Cardó i s’estén en direcció N-S i forma els accidents d’una part dels termes del Perelló, Tivenys i Tortosa És constituïda per materials cretacis, amb predomini de les calcàries, que es plegaren lleugerament durant l’orogènesi alpina Té poca altitud 756 m al puig de Marimanya La vegetació natural, constituïda per formacions arbustives i garriga, és molt escassa

Culmina al pic de Santa Bárbara 2 269 m Pren una direcció ENE-WSW, formant una sèrie d’anticlinals esberlats, en els quals afloren esquists cristallins afectats pel plegament hercinià per sobre, les calcàries del Triàsic formen un relleu en cuesta i acaben recobertes per les riques argiles pliocèniques de la depressió de Guadix-Baza A partir del terme municipal de Gérgal canvia el nom pel de serra de Filabres La vegetació és pobra i estepària

Encaixa al nord i a l’est la cubeta de Móra Ribera d’Ebre i Priorat, i tanca, passada la plana del Burgar el seu límit oriental, la serra de Tivissa Ribera d’Ebre a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix i els morrals del Cantdelgall i de Cabrafeixet i el Montaspre, i al sud del coll d’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó L’abrupta vall de Cardó , oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costumà, és drenada pel barranc de Cardó , afluent, per l’esquerra, de l’Ebre,…

El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa

La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per les boires persistents “de…

Consisteix en una volta anticlinal en forma de ferradura amb orientació WNW-ESE constituïda per calcàries cretàcies grisenques del Senonià que emergeixen d’unes altres calcàries blanques del Garumnià L’erosió remuntant d’alguns rius aigua de Llinars explica la verticalitat d’alguns vessants, damunt els quals se situen replans pla de les Tores, dominats per un planell carener rasos d’Ensija , amb el refugi del President Delgado Úbeda n’emergeixen, a llevant, el serrat Negre 2,271 m alt, el serrat Voltor 2,281 m i la creu de Ferro 2,286 m i, a ponent, el cap Llitzet o de la…

Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió, bombada a la fi del Terciari Els rius flueixen per…

Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al…