Resultats de la cerca
Es mostren 2005 resultats
Sant Jordi
Antiga fortificació
Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila de Piera (Anoia).
Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar
Sàhara
Paisatge de dunes a la plana del Ténéré, desert del Sàhara
© Fototeca.cat
Desert
Desert de l’Àfrica septentrional, el més gran del món.
Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…
la Rimbalda
Antiga fortificació
Antiga fortificació i possessió del municipi de Pontons (Alt Penedès), al límit amb el de Querol (Alt Camp), situat a 791 m alt., al S de la serra d’Ancosa.
Pertanyia al monestir de Santes Creus Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització
Kyzylkum
Desert
Desert de l’Àsia central, entre els rius Amudarja i Syrdarja, repartit entre l’Uzbekistan, el Kazakhstan i el Turkmenistan (300 000 km2).
Limita al NW amb la mar d’Aral, al NE amb el Syrdarja, a l’E amb les muntanyes Tian Shan i Pamiro Alai i al SW amb l’Amudarja Hi ha grans jaciments de gas natural i or
picar
Indústria tèxtil
Foradar degudament (els cartons) per a una màquina jacquard.
tallarola
Indústria tèxtil
Instrument emprat per a tallar el vellut per ordit, en el tissatge a mà, que consisteix en una ganiveta fixada a una fusta de forma adequada per a manejar-la.
terra de paraire
Indústria tèxtil
Substància argilosa formada per una fina barreja de silicats d’alúmina, especialment per minerals com la montmoril·lonita i l’attapulgita (o sepiolita).
És de colors bru clar, de groguenc a verd clar, o blanquinós té molt poca plasticitat També s’anomena esmectita És usada per al blanqueig i desgreixatge de la llana, i també com a absorbent per a la clarificació d’olis i greixos