Resultats de la cerca

En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870 El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Limita al NW amb la mar d’Aral, al NE amb el Syrdarja, a l’E amb les muntanyes Tian Shan i Pamiro Alai i al SW amb l’Amudarja Hi ha grans jaciments de gas natural i or

El nucli es troba entre el meandre sud del riu Loa i les muntanyes que el separen de la conca fluvial Chañaral-Copiapó La façana costanera és recta i abrupta i a vegades s’aixeca a 600 o 1000 m sobre el nivell del mar, mentre que les muntanyes que la voregen s’aixequen fins als 3000 m La depressió longitudinal interna, parallela a la costa, és interrompuda per elevacions que creen nombroses conques de drenatge interior que contenen quantitats importants de sals d’evaporació entre les quals hi ha els nitrats, que donen lloc a l’única indústria de la regió Més cap a l’est es troba, de primer,…

És un territori muntanyós format de roques cristallines granit, gneis, diorites que culminen a Egipte en el Ǧabal Šā'ib al-Banāt 2 187 m i al Sudan en el Ǧabal ‘Ōda 2 259 m La regió, de vegetació estepària, excepte en els nombrosos uadis, és habitada per tribus de beduïns nòmades dedicats a la ramaderia Hom hi troba jaciments de titani, wolframi, níquel, molibdè, crom, fosfats i petroli

És un altiplà cobert per dunes i pedregams i limitat per muntanyes, amb una altitud de 800 a 1 000 m Per la seva situació, és un desert fred i d’una gran aridesa, de clima continental rigorós, amb temperatures mitjanes de -15°C al gener i 25°C al juliol, i pluges estivals coempreses entre els 100 i els 200 mm anuals L’escassa població 0,3 h/km 2 es concentra al voltant dels nombrosos oasis, però la majoria dels habitants són nòmades, dedicats a la cria de cabres, ovelles, cavalls i camells És travessat pel ferrocarril que uneix Ulaanbaatar amb Pequín, i les antigues rutes de les caravanes s’…

És una regió d’una gran aridesa, que no ultrapassa els 500 m l’única elevació és el mont Matley, de 533 m