Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
altiplà d’Aldan
Altiplà
Altiplà de les terres altes de la Sibèria central, a la República Autònoma de Iacútia, al N dels monts Stanovoi, amb una altitud màxima de 2 100 m.
Constituït principalment per gneis i formacions granítiques, és drenat per afluents de l’Aldan Conté reserves minerals, principalment auríferes
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū Rāgrāg allunyat…
prat Major
Altiplà
Gran altiplà ramader, al cim de la serra d’Odèn, als termes d’Odèn (Solsonès) i Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a uns 1 700-1 800 m alt., destinat al pasturatge del bestiar boví.
pla de Riard
Altiplà
Altiplà del Solsonès, al S del prat d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre.