Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
Wieringen
Pòlder
Antiga illa d’Holanda Septentrional, Països Baixos, actualment unida al continent i transformada en pòlder de 20.000 ha.
Fou el primer pòlder 1927-30 i el més septentrional Sobre l’extrem nord reposa el dic que tanca l’antic Zuidersee actual llac d’IJssel
ciutat intel·ligent
Urbanisme
Sociologia
Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents basats en tecnologies de la informació i les comunicacions i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat, com la qualitat de vida dels seus habitants.
Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació…
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
ciutat creativa
Urbanisme
Sociologia
Ciutat oberta, dinàmica i tolerant on es concentra de manera significativa la classe creativa.
El filòsof i urbanista Richard Florida constata que les persones que formen aquest collectiu escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de vida de la població Per exemple, les ciutats de San Francisco, Seattle o Boston són ciutats de caràcter tolerant molt cobejades pels membres de les classes creatives Segons Florida, els llocs en els quals els homosexuals, els immigrants i els bohemis se senten com a casa són els espais més propicis a la creativitat En un món globalitzat, la competitivitat esdevé un factor clau de productivitat i de…