Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
Santa Maria de Terrassa

Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…
pont de Rei
Pont
Construcció i obres públiques
Pont internacional damunt la Garona, a la frontera francoespanyola, límit septentrional de la Vall d’Aran.
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda
pont dels Escalls
Art gòtic
Pont
Pont de construcció medieval a l’antic camí d’Andorra la Vella a Engordany i les Escaldes; al costat hi havia una torre gòtica on fou signat el tractat del pont dels Escalls (1881), que posà fi a la revolta del 1880, punt culminant de les discòrdies entre els partits andorrans.
pont de Goi
Pont
Construcció i obres públiques
Antic pont del camí de Tarragona a Lleida, damunt el Francolí, dins el terme de Valls (Alt Camp).
El 15 de febrer de 1809, durant la guerra del Francès, hi tingué lloc la important i dura batalla del pont de Goi , en la qual les forces napoleòniques comandades pel general Saint-Cyr derrotaren les forces de la Junta Superior a les ordres del general Reding Amb aquesta acció les forces napoleòniques pogueren dominar tot el Camp de Tarragona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina