Resultats de la cerca
Es mostren 9286 resultats
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
Roca-sança
Arquitectura civil
Medicina
Antic hospital i casa d’hostalatge del municipi de Guardiola de Berguedà, a l’antic camí que per Gréixer i coll de Jou es dirigia a Bagà.
Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria Als s XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents Des del s XIV en tingueren cura donats i ermitans Quedà com a simple santuari marià
pantà del Prat
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls del municipi de Torreblanca (Plana Alta), situada a la costa, entre Torrenostra i el límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, on continua per l’albufera d’Albalat dels Ànecs.
Santa Justa
Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
es Salobrar
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls i antic golf del municipi de Campos (Mallorca), al S de la vila, vora els banys de Sant Joan.
el Real de València
Arquitectura civil
Palau construït per Jaume II a l’Almúnia o parc que havia bastit ‘Abd al-‘Azīz ibn Abī ‘Amir al s. XI, a València, a l’esquerra del Túria i vora el raval de la Vilanova, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid.
El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú Constança, exemperadriu de Grècia —a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit—, hi sojornà sovint Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348 Saquejat pels castellans de Pere el Cruel 1364, Pere el Cerimoniós —que no el volgué fortificar—, considerant-lo alberg delitós , el restaurà i millorà molt els seus jardins Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I, Alfons el…
Generalife
Vista del pati de la Sèquia, al Generalife
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Palau d’estiu dels reis nassarites situat al Cerro del Sol, davant l’Alhambra, a Granada, construït a la fi del s XIII i al començament del XIV.
Posteriorment —s XVI— hi foren afegits edificis que destruïren la unitat del conjunt El centre és el pati de la Séquia, travessat per un canal amb brolladors al costat Els edificis conserven decoracions de guixeries
Gabriel y Galán
Arquitectura civil
Embassament
Pantà del riu Alagón, situat al N de la província de Càceres, Extremadura.
Construït el 1960, té una capacitat de 198 hm 3 És aprofitat per al regatge d’unes 25 000 ha i per a la producció d’energia elèctrica
Fuensanta
Arquitectura civil
Embassament de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situat la capçalera del Segura, a la confluència amb el Tus.
Té una capacitat de 203 Hm 3 i regula les aigües del riu per assegurar el regadiu de les hortes de Múrcia
la Bullosa
Aiguamoll
Antic aiguamoll de gran extensió situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude als municipis d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes i dels Angles (Alta Cerdanya).
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses Després de la construcció 1902 d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut un gran pantà pantà de la Bullosa o de les Bulloses , de 13 milions de metres cúbics de capacitat, destinat a la regularitzar l’aigua de la Tet i a la producció d’electricitat A la vora de la resclosa, on arriba una carretera des de Montlluís, hi ha un refugi obert al públic