Resultats de la cerca

Dividida en els departaments de Savoia i Alta Savoia, té una extensió total de 10 416 km 2 i 818 180 h 1982 Comprèn l’alta conca de l’Isère i hom hi pot distingir una zona intralpina, formada per una massa d’esquists i conglomerats de flysch , on hi ha el massís de la Vanoise 3 861 m, i una faixa de massissos cristallins, on hi ha els cims més alts dels Alps, com el Montblanc Entre aquests i els Prealps hi ha un ampli solc longitudinal que forma l’anomenat Combe de Savoie i la vall d’Arly els Prealps enllacen amb els darrers contraforts del Jura, que accidenten l’W de la regió La Savoia…

Conserva l’església romànica Al monestir pertangué, des del segle IX, l’anomenat Sacramentari de Gellona escrit entre el 772 i el 795

És un altiplà molt frondós solcat de petites valls Dominada pels tàtars en esfondrar-se el regne de Kíev, fou lituana a partir del 1370 aproximadament Més tard, estigué dividida entre Lituània i Polònia, fins a esdevenir totalment polonesa el 1569 Fou dominada pels turcs del 1672 al 1699 A la primera partió de Polònia, hom annexà a Àustria la part occidental, i, a la segona i tercera partions, la part oriental fou integrada a Rússia El 1918 la part austríaca tornà a Polònia Pertany enterament a Ucraïna des de la Segona Guerra Mundial

El pic més alt és el Dom 4 545 m Té glaceres

Utilitzada ja a l’edat mitjana com a lloc de pas, avui hi passen un ferrocarril i una carretera que comunica França amb Itàlia Col du Mont Cenis

Uneix la vall de l’Adige amb la de l’Inn, a l’Engiadina La seva riquesa es basa en l’agricultura i la ramaderia Hi ha diverses centrals elèctriques

Al segle IX hi fou fundat un monestir benedictí, que assolí aviat un gran prestigi per la creença que guardava les relíquies de Maria Magdalena i pel fet d’ésser un punt de partença del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia camí de Sant Jaume Deu la seva anomenada a l’extraordinària església abacial de la Madeleine La seva construcció és característica de l’estil borgonyó, diferent de l’imposat per Cluny tres naus, la central de dos pisos, amb trifori, i voltes d’aresta sobre arcs amb dovelles alternativament blanques i fosques, que descansen sobre capitells profusament historiats Té nàrtex,…

Constitueixen l’extrem nord-oriental d’Occitània, en territori de l’estat italià Prengueren aquest nom pel fet que, al s XIII, s’hi refugiaren els valdesos valdès

El primer correspon a l’alta vall, la qual constitueix una conca tectònica entre els relleus de Protomagno i els de Chianti el segon sector és la zona més poblada i de més rica agricultura de la Toscana

Centre industrial, és famosa ja des del segle XVI pels gèneres de punt fabricació de maquinària tèxtil, tallers de motocicletes i bicicletes Seu episcopal des del segle IX Antiga capital dels tricasis, fou colònia romana Augustobona Prop de la ciutat, als Camps Catalàunics, fou vençut Àtila 451 Sota els comtes de Xampanya, la ciutat gaudí d’una gran prosperitat, va ésser centre comercial i financer i s’hi celebraren algunes de les fires de la Xampanya segles XII-XIV Fou capital de Joan II de Borgonya durant la guerra contra els armanyaguesos, abans d’installar-se a París 1408 La guerra dels…