Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Sant Guilhem del Desert
Llogaret
Llogaret del Llenguadoc, prop d’Aniana, situat a l’entorn de l’antic monestir benedictí de Gel·lona, fundat el 804 per sant Guillem d'Aquitània
.
Conserva l’església romànica Al monestir pertangué, des del s IX, l’anomenat Sacramentari de Gellona escrit entre el 772 i el 795
Gâtinais
Vall
Comarca del nord de França que s’estén entre els departaments de Sena i Marne, Yonne i Loiret, a banda i banda del Loing (afluent de l’Aube), la vall del qual en constitueix l’eix.
És una regió de terres ondulades formada per plans calcaris baixos i terrenys cretacis i coberta per grans capes d’arena argilosa Hi abunden els boscs i les llacunes La seva riquesa econòmica principal es basa en l’activitat rural, orientada cap a la ramaderia Els conreus principals són els de farratge, de patates i de cereals El principal centre i la capital és Montargis
Colet de Frejús
Vall
Coll dels Alps occidentals que permet el pas entre la Val de Susa (Piemont) i la vall de la Maurienne (Savoia), des de Bardonescha (1 313 m) a Fourneaux i a Modane (1 074 m).
Al NE del coll s’alça la Punta de Frejús 2 907 m, per sota la qual passa el túnel ferroviari de Mont Cenis o de Frejús i, parallel, un túnel de carretera El 1980 fou inaugurat un nou túnel, de 12,8 km de llargada i 9 m d’amplada, per a automòbils i ferrocarrils, de Bardonescha Piemont a Modane Savoia El túnel té una gran importància internacional, car facilita les comunicacions entre Itàlia, França i Suïssa
Forez
Vall
Regió del Massís Central, França, entre les valls del Loira i de l’Alier, a l’E de l’Alvèrnia.
És formada pels monts de Forez, a l’W, massís cristallí, i per la plana de Forez, a l’E, fossa tectònica regada pel Loira Limita, al S, amb la conca carbonífera de Saint-Étienne Agricultura ordi, patates i ramaderia bestiar boví i cavallí
Dayr al-Madīna
Vall
Antic poblat egipci dels obrers i artesans de la necròpolis de la Vall dels Reis, al marge occidental del Nil.
Fou fundat probablement en temps dels primers faraons de la dinastia XVIII, i el seu màxim desenvolupament data de l’època ramèssida Consta d’un nucli central d’unes setanta cases, envoltat per un mur, i de dos barris exteriors —al nord i a l’oest— amb cinquanta cases rectangulars, de maó, on han estat trobats pintures, inscripcions i objectes diversos A l’exterior del recinte hi ha una necròpolis on s’han conservat pintures Hi ha també un temple d’època ptolemaica dedicat a Hathor i Ma’at
Brie
Vall
País del nord de França, situat a la conca parisenca, que s’estén entre les valls del Sena i del Marne i comprèn aproximadament la part central del departament de Sena i Marne, la meridional del d’Aisne i l’occidental del de Marne.
La regió, dividida en Brie Champenoise , al nord-est, i Basse Brie , al sud-oest, és essencialment agrícola a les àrees baixes i forestals amb aprofitament de pastures a les més altes La ramaderia és un altre recurs important, amb petites indústries derivades indústria lletera, fabricació del formatge de Brie , de llet de vaca, semblant al camembert
Porta de Borgonya
Vall
Depressió de França, situada entre els Vosges i el Jura, pas estratègic entre les valls del Rin i del Saona.
Hom hi ha construït les vies de comunicació carretera, ferrocarril, canal Rin-Roine que uneixen aquestes dues valls És una regió industrial indústries mecàniques i tèxtils, utillatge
Auxerrois
Vall
Regió de França, a la Borgonya, compresa entre els departaments de Yonne i Nièvre, formada per altiplans coberts de bosc i valls encaixades, amb una economia essencialment ramadera.
El poblament és molt dispers i poc dens El seu centre és Auxerre
Argonne
Vall
Massís de França que, amb una longitud d’uns 40 km, s’estén entre la vall superior de l’Aisne i la vall de l’Aire, i forma el límit natural entre la Xampanya i la Lorena.
Té un relleu rocós cobert per una espessa capa de gres, amb grans boscs de roures Les principals poblacions són Vouziers i Clermont-en-Argonne
Gran Paradiso
Vall
Massís alpí constituït principalment per roques cristal·lines, situat entre les valls de l’Orco i del Dora Baltea, dels Alps de Graies, té grans altituds, com el Gran Paradiso (4 061 m) i el Grivola (3 969 m).
És parc nacional italià 640 km 2