Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Carles de Gimbernat
Biologia
Medicina
Metge i naturalista, fill del cirurgià Antoni de Gimbernat.
Viatjà per Europa i traduí algunes obres mèdiques El 1808 publicà Manual del soldado español en Alemania, amb notícies d’aquell país S'estigué principalment a Itàlia, on estudià les aigües medicinals i es dedicà també a la geologia alpina, temes sobre els quals publicà treballs Es preocupà també per les malalties contagioses Fou vicedirector del Gabinete de Historia Natural de Madrid Llegà a Barcelona una collecció de minerals per a la creació d’un museu geològic
Engiadina
Vall
Regió alpina del cantó dels Grisons, Suïssa, que comprèn el curs alt de l’Inn.
El material predominant és cristallí, amb algunes intercalacions sedimentàries L’acció glacial hi ha format diversos llacs Silser, Silvaplana Hom hi distingeix l' Engiadina Alta , al sud, on hi ha els nuclis de San Murezzan i Pontresina, de l' Engiadina Baixa , al nord, fronterera amb Àustria El turisme, la producció d’energia hidroelèctrica i la ramaderia són els seus principals recursos econòmics
Valtellina
Vall
Vall de la Itàlia alpina que comprèn la vall del riu Adda fins al llac de Como.
Es comunica amb Vinschgau Val Venosta a través del pas de Stelvio, amb Valcamonica a través del pas d’Aprica i amb l’Engiadina a través del pas de Bernina Correspon pràcticament a la província italiana de Sondrio Conquerida pels romans segle I aC, formà part de la província romana de Rètia, fins que l’ocuparen els llombards segles VI-VIII i els francs segles VIII-IX Al segle IX passà al nou ducat de Milà, i el 1004 al bisbe de Como Després de tres segles de disputes entre els bisbes i els senyors de Como i els ducs de Milà, fou cedida a aquests 1335 El 1512 fou ocupada pels grisons, que, en…
vall de Núria
La vall de Núria
© Fototeca.cat
Vall
Vall del Pirineu axial, al municipi de Queralbs (Ripollès), centrada pel santuari de Núria
.
És formada per l’ampli aiguavés del riu de Núria , afaiçonat en una massa de llicorelles i de gneis a causa de la metamorfització dels sediments paleozoics per un magma granític Formen la capçalera el torrent de les Molleres que neix al pic de la Fossa del Gegant, 2 805 m alt, el de Noufonts al pic de Noufonts, 2 864 m, el de la coma d’Eina al pic d’Eina, 2 794 m, el de Finestrelles al coll de Finestrelles, 2 590 m i el del Puigmal al Puigmal, 2 913 m El riu és embassat prop del santuari en un pantà regulador, i s’encaixa aviat a les gorges de Núria , de més de 3 km de llargària…