Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
vall Bona
Vall
Vall del massís de Garraf, la més oriental del terme de Sitges.
Es forma als vessants meridionals del Rascler i desemboca a la mar al començament de les costes de Garraf
Valtellina
Vall
Vall de la Itàlia alpina que comprèn la vall del riu Adda fins al llac de Como.
Es comunica amb Vinschgau Val Venosta a través del pas de Stelvio, amb Valcamonica a través del pas d’Aprica i amb l’Engiadina a través del pas de Bernina Correspon pràcticament a la província italiana de Sondrio Conquerida pels romans segle I aC, formà part de la província romana de Rètia, fins que l’ocuparen els llombards segles VI-VIII i els francs segles VIII-IX Al segle IX passà al nou ducat de Milà, i el 1004 al bisbe de Como Després de tres segles de disputes entre els bisbes i els senyors de Como i els ducs de Milà, fou cedida a aquests 1335 El 1512 fou ocupada pels grisons, que, en…
Vallserena
Vall
Vall del Montseny, als termes de Sant Pere de Vilamajor i de Vilamajor (Vallès Oriental), afluent de la riera de Vilamajor per l’esquerra.
Valcamònica
Vall
Vall de la Llombardia, Itàlia, drenada pel riu Oglio.
Els seus recursos són la ramaderia, l’explotació forestal, la mineria, la indústria siderúrgica, la producció d’energia hidroelèctrica i el turisme Com a centres principals destaquen Breno, Edolo, Darfo i Ponte di Legno Per la seva situació estratègica, entre la plana de la Llombardia i l’Europa central, fou molt disputada al llarg dels temps Després d’haver estat governada per diferents famílies, s’uní a Venècia s XV, i restà sota el seu domini fins el 1866, que fou incorporada a Itàlia
sot del Bac
Vall
Petita i aspra vall tributària, per la dreta, del Congost que desemboca prop de la masia del Bac, entre el Figueró i Santa Eugènia del Congost, dins el terme de Montmany i el Figueró (Vallès Oriental), al peu dels cingles de Bertí.
És un dels Sots Feréstecs, popularitzats per la literatura i el folklore