Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Timna
Vall
Vall al maḥoz Meridional (Israel), al N del golf d’’Aqaba, on les excavacions arqueològiques han evidenciat l’explotació de mines de coure des del finals del Neolític fins a l’edat mitjana.
vall de Lliterola
Vall
Vall de la Ribagorça, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l’Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic Perdiguero (3 221 m alt.) i els pics de Cabrioles (3 119 m alt.), fesa pel coll de Lliterola (3 052 m alt.).
Al vessant meridional s’estén la gelera de Lliterola , que alimenta l' estany de Lliterola , l’emissari del qual és el torrent de Lliterola
ribera de Dalt
Vall
Nom amb el qual és coneguda popularment la baixa vall de l'Ebre, aigua amunt del delta.
vall d’Aro
Vall
Fossa tectònica al Baix Empordà, que limita amb el massís de les Gavarres, i que talla obliquament d’E a W la Serralada Costanera Catalana.
Molt estreta i intensament conreada, és limitada per petites falles on es troben fonts d’aigua carbònica i petits afloraments volcànics És una via de penetració del litoral cap a la depressió prelitoral de la Selva i del Gironès, i facilita especialment les comunicacions entre Girona i Sant Feliu de Guíxols Aquesta vall és drenada pel riu d’Aro o Ridaura La seva façana marítima és la llarga platja d’Aro o de la vall d’Aro , a l’extrem septentrional de la qual sorgí, gràcies al turisme, la població de Platja d’Aro La vall és dividida entre els termes municipals de Castell d’Aro, Platja d’Aro i…
la Terreta
Vall
Sector de la vall de la Noguera Ribagorçana entre el congost d’Escales i l’estret de Mont-rebei.
Té com a centre la vila d’Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana, al S, i de Sopeira, al N, també al fons de la vall, concentren gran part de la població, en contrast amb la desolació de les zones muntanyoses L’economia és mig agrícola i mig ramadera Encara que geogràficament és més afí a la Baixa Ribagorça, els lligams econòmics amb el Pont de Suert han condicionat la seva vinculació a l’Alta Ribagorça
conca de Tremp
La conca de Tremp des del coll de Comiols
© Fototeca.cat
Vall
Gran depressió de la Catalunya pirinenca, nucli del Pallars Jussà, oberta a la conca de la Noguera Pallaresa, entre les Serres Interiors dels Prepirineus (les grans serres calcàries de Sant Gervàs, de 1.834 m alt., i del Boumort, de 2.070 m alt.), al N, i el Montsec (el Montsec de Rúbies, de 1.657 m alt., i el Montsec d’Ares, de 1.678 m alt.), al S; el riu fendeix aquestes dues alineacions pels llargs i profunds congosts de Collegats (la del N) i dels Terradets (la del S).
A llevant, les serres de Comiols 1356 m alt i del grau de Moles 1263 m alt la separen de la conca del Segre a ponent, les serres de Montllobar 1125 m alt i de Lleràs 1689 m alt, de la de la Noguera Ribagorçana Una alineació muntanyosa que travessa la conca d’W a E serres de Sant Corneli, de 1342 m alt, de Carreu, de 1850 m alt, i de Bóixols, de 1730 m alt divideix la depressió en dos sectors la conca de Dalt centrada a la Pobla de Segur i la conca de Baix centrada a Tremp El curs de la Noguera Pallaresa, d’altra banda, origina una altra divisió de la contrada en conca de Deçà , a la dreta del…