Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Medòc
Vall
Regió vinícola del Bordelès, Occitània, a la riba esquerra de la Gironda, aigua avall de Bordeus, entre el riu, a la dreta, i l’oceà, a l’esquerra.
Aquesta regió s’ha distingit, sobretot, per la producció de vi, molt apreciat, sobretot a l’alt Medòc
vall de la Canal
Vall
Vall situada entre les foies d’Alcoi i de Xixona, formada per les altes valls del barranc del Molinar (o de la Batalla), afluent del riu d’Alcoi, i de la rambla de la Gavarrera (que obre la vall vers el SW al N de la foia de Castalla, sector que rep també el nom de vall d’Ibi), unides al coll de la Carrasqueta.
Limiten aquesta depressió, al N, les serres del Carrascar, d’Alcoi, de la Serreta i de l’Ull de Moro alineació que talla el barranc del Molinar i, al sud, les serres del Guanter, de Carbó o de la Carrasqueta, del Rentonar i dels Plans És compresa als termes d’Ibi rambla de la Gavarrera, Xixona districte rural de la Sarga i Alcoi partides dels Plans, de la Canal Alta 67 h diss el 1960 i de la Canal Baixa 56 h diss
Comenge
Comtes de Comenge i de Bigorra (1)
Vall
Regió de Gascunya, Occitània, a les vores de la Garona, entre el Tolosà i la Vall d’Aran.
És d’economia agrícola blat de moro i forestal centrada a Sant Gaudens, amb jaciments de gas natural a Sant Marcet La civitas convenarum o convenae , organitzada per Pompeu 72 aC entorn de la capital de Lugdunum, formà part, durant la dominació romana, de la Novempopulania, unida més tard al regne visigòtic de Tolosa i, després de Vouillé 506, al regne franc dels merovingis A mitjan segle X el comtat de Comenge era ja format i hi apareix com a comte Arnau I mort abans del 957 essent ja el càrrec de caràcter hereditari, fou succeït pel seu fill Ramon I 957-79 Lliure de qualsevol…
Guiena
Vall
Regió d’Occitània que comprèn els territoris articulats sobre la vall de la Garona i que limita al N amb el Llemosí, al S amb la Gascunya i al SE amb el Llenguadoc; coincideix aproximadament amb els departaments francesos de la Dordonya, la Gironda, les Landes, Olt i Garona i els Pirineus Atlàntics.
El nom, deformació popular del d' Aquitània , apareix en el tractat de París 1259 designava Bordeus i la seva contrada, les Landes, el Perigord, el Llemosí i el Carcí, terres abandonades al rei anglès, per les quals, però, tenia el deure d’homenatge A la fi de la guerra dels Cent Anys, el 1453, aquestes terres foren annexades a la corona de França Posteriorment li foren afegits l’Agenès i el Roergue i formaren la província francesa de Guiena, dividida en les generalitats de Bordeus i de Montalban Aquesta divisió es mantingué fins a la divisió en departaments 1790