Resultats de la cerca

Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc Alta Ribagorça, i a 1860 m alt, sota el pic de Pomèro 2485 m alt, contrafort septentrional de la tuca Blanca que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro , hi ha el güell de Pomèro , on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell del Joèu

És formada per l’ampli aiguavés del riu de Núria , afaiçonat en una massa de llicorelles i de gneis a causa de la metamorfització dels sediments paleozoics per un magma granític Formen la capçalera el torrent de les Molleres que neix al pic de la Fossa del Gegant, 2 805 m alt, el de Noufonts al pic de Noufonts, 2 864 m, el de la coma d’Eina al pic d’Eina, 2 794 m, el de Finestrelles al coll de Finestrelles, 2 590 m i el del Puigmal al Puigmal, 2 913 m El riu és embassat prop del santuari en un pantà regulador, i s’encaixa aviat a les gorges de Núria , de més de 3 km de llargària i amb un…

Aquesta comunica la vall amb la de l’Unhòla, al N, i la serra d’Arenho, el coll de Vilac, els tucs Nere i de Samont, el pic de coma d’Auran, el tuc de Guilhem i Es Desèrts d’Arròs, al S La capçalera d’aquesta vall és compresa dins el terme de Viella des del pla de Mont, la vall constitueix la part més extensa de l’antic terme d’Arròs i Vila A mitja vall, al vessant meridional de la serra de Guarbes, hi ha el grup de bordes d’Era l’Artiga de Varradòs , i més avall, el santuari i les bordes de Sant Joan d’Arròs La vall és drenada pel riu de Varradòs , emissari dels estanys d’Era Pincèla, que s’…

A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu

És drenada pel arriu de Valarties Poc abans d’Arties, l’aigua és regulada per la resclosa de Valarties

Corre, des del peu de Peñas de Ibón a la confluència amb l’Aragó, parallela a les valls d’Ansó a l’oest, a la d’Aisa, a l’est El principal centre i capital és Valle de Hecho 1 107 h 1981

Es troba situat al nord del terme, al fons de la vall d’Estiula , tancada per la serra de Sant Marc coronada pel santuari de Sant Marc d’Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes contrafort oriental dels rasos de Tubau a l’oest, i drenada pel torrent d’Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs En un coster, a l’esquerra del riu, hi ha l’església parroquial, dedicada primitivament a sant Pere 1040, després a sant Pere i a sant Feliu 1319 i actualment només a Sant Feliu refeta el 1640, fou completada el 1731 Té l’origen en una villa rural…

És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…