Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
amaril·lis
Amaril·lis (Amaryllis belladonna)
quanwei (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les amaril·lidàcies, originàries de l’Àfrica austral, emprades com a ornamentals.
Presenten flors grans de color rosa, vermell o lila, sovint amb pètals suaument ratllats de colors contrastats, que apareixen abans que les fulles s’hagin format completament Els peduncles poden superar els 65 cm d’alçada
ècmea fasciada
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les bromeliàcies, compacta, de fulles amples i coriàcies, verdes i blanques i amb bandes argentades.
Exhibeix plomalls terminals de flors blaves i roses, que apareixen a la primavera i duren tot l’estiu Donada la duresa de les fulles, és una espècie que generalment no sofreix cap plaga Es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també planta urna
afelandra
Afelandra
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes de la família de les acantàcies, de fulles fràgils però ben formades, rebregades i lluents, amb nervis de color crem, que integra una seixantena d’espècies de procedència sobretot tropical.
A squarrosa , originària del Brasil i molt apreciada en jardineria d’interior, fa fins a 50 cm d’alçada i uns 20 cm de diàmetre a la primera florida, a l’estiu les flors, tubulars i de color groc viu, apareixen d’entre les bràctees de color verd grogues en forma piramidal de cantons múltiples
cintes | cinta
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, que comprèn unes 50 espècies de les regions tropicals, algunes de les quals són conreades en jardineria, sobretot plantades en tests.
Són plantes estoloníferes de rizoma horitzontal o oblic amb arrels primes i formen una roseta de fulles cintiformes que fan de 20 a 40 cm de llargària, entremig de les quals apareixen els escapuls florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses L’espècie més coneguda és C elatum , de fulles verdes en la varietat típica, i ornada de faixes grogues en la varietat picturarum
corísia
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les bombacàcies, ornamental, espinós, amb el tronc eixamplat a la base, fulles lanceolades i serrades, i flors rosades que apareixen abans que les fulles.
Originària del Brasil i el N de l’Argentina, als Països Catalans es fa als jardins de les zones litorals més càlides Els pèls sedosos que recobreixen les seves llavors s’utilitzen per a farcir coixins
Santa Maria del Pla
Aspecte de la façana principal del santuari i convent de Santa Maria del Pla (Sanaüja)
© CIC-Moià
Santuari
Convent
Antic santuari i convent augustinià en ruïnes, situat a un quilòmetre al S de la vila de Sanaüja (Segarra), sota el Tossal Julià.
En el lloc, al segle XIII, ja s’hi bastí un santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar-hi fra Josep Simon, visitador d’aquest orde Hom començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església Vers el 1773 foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic El retaule de l’altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja Els augustinians del Pla posseïen també l’heretat de Combelles, al SE, no gaire lluny del convent hi edificaren una casa i una capella El santuari és un edifici de planta rectangular A la façana principal destaca la porta…
lis
Lis
2014 Wynn Anderson (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles dístiques laciniades que apareixen després de la flor, que és única, de color vermell i amb tres tèpals interns aixecats i uns altres tres d’externs penjants.
Prové de l’Amèrica Central
Montserrat
Santuari de Montserrat
© Fototeca.cat
Monestir
Santuari
Basílica
Monestir benedictí (Santa Maria de Montserrat) i santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situats a 720 m d’altitud, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat.
El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la basílica, format pel claustre de l’abat…